Carme Vaquero és voluntària logística i hospitalària d’Oncolliga Girona
Hola, em dic Carme Vaquero i fa 15 anys que faig voluntariat. Vaig començar a l’Hospital Josep Trueta, un cop per setmana i de mica en mica vaig anar-ho ampliant.
En aquests moments, juntament amb la Carme Ventura, psicooncòloga de l’Entitat, faig de coordinadora de voluntariat, hospitalari i domiciliari; entre totes dues mirem que els voluntaris se sentint acollits i intentem resoldre els dubtes que tinguin
Com vas decidir fer-te voluntària?
Vaig decidir fer-me voluntària per un anunci d’un curset d’oncologia que feien a Oncolliga Girona. Entre els ponents hi havia dues persones meravelloses que estimo molt. Són l’Anna i la Sylvia; explicaven les seves experiències i en van robar el cor i mira……., encara soc aquí.
Quin és el teu dia a dia com a voluntària?
Cada dia, de dilluns a divendres i ha un voluntari que va a l’Hospital que li toca, un cop allà troben una llibreta amb els noms dels pacients que volen que els anem a visitar. Dediquem entre dues a tres hores diàries amb els pacients, depenent de la demanda i la necessitat de cada un d’ells.
Normalment dedico a la setmana de 6 a 8 hores com a voluntària. La setmana que faig voluntariat logístic, en faig més; em dedico a fer pastissos, bunyols, melmelades etc. per recaptar diners per als malalts oncològics.
Tinc moltes anècdotes que recordo. Aquí sí que hi hauria per escriure un llibre…. Són moltes coses i totes molt especials, precioses i emotives.
La que em va marcar molt, va ser la mare d’un noi jove, al qual li havia agafat molta estima… quan s’acabava de morir, em va trucar la mare d’immediat per donar-me la mala notícia.
Jo em pregunto moltes vegades com en un moment tan difícil per a una mare, es pot recordar d’un voluntari…
Què t’aporta ser voluntària?
Aquesta també és un pregunta molt difícil de contestar perquè aporta tantes i tantes coses…, emocions, alegries, tristeses, confidències, gratitud i molt, molt carinyo.
Personalment he canviat com a persona, li dono molta importància a les petites coses que potser, abans, ni me’n adonava. Valoro les persones per qui són, no per allò que tenen… estimar sense esperar res a canvi i ajudar a tothom que pugui…
Crec que és molt important donar les gràcies a totes i a cada una de les persones amb les quals els voluntaris han tingut contacte per haver-nos deixat entrar en el seu espai íntim en uns moments difícils i deixar-nos compartir les seves pors, angoixes, ràbia, pèrdues, un somriure, una mirada, una apretada de mans, una abraçada i molts silencis.
Per tot això i molt més, moltes gràcies, en nom de molts voluntaris que fem que dia a dia, la nostra labor ens ajuda a ser millors persones.
Comparteix la teva experiència com a voluntari. Deixa’ns el teu comentari!
Vols ser voluntari? Contacta amb nosaltres i t’informarem de totes les opcions que tens.