Rafa Orellana fa més de 15 anys que és voluntari hospitalari a l’AFANOC
Per als pares que reben la notícia que en el diagnòstic del seu fill hi ha la paraula “càncer”, els números els poden ajudar a fer-se una primera composició de lloc i a posar tants per cent a les seves esperances. Cada any es diagnostiquen entre 170 i 200 casos de càncer en nens a Catalunya, el 77% dels quals acaben superant la malaltia.
I és que escoltar la paraula “càncer” en una consulta mèdica és un moment molt dur per a les famílies i suposa un autèntic cop. Tot l’entorn ha de canviar. Acostumar-se a dormir a l’hospital, als efectes de la quimio, a adaptar la rutina familiar a les necessitats del nen…. Davant d’això, les entitats tenen un equip de voluntaris per acompanyar els malalts i les seves famílies en tot aquest procés.
Només és possible saber de veritat en què consisteix la feina del dia a dia d’aquestes entitats parlant amb els voluntaris. Perquè ells viuen en primera persona aquesta realitat, gaudeixen de moments meravellosos i, també, veuen la cara més terrible d’aquesta malaltia.
Les tasques dels voluntaris són: donar suport en aquelles situacions en què l’ingrés hospitalari genera angoixa i estrès, facilitar trobades entre malalts i famílies que comparteixen una mateixa situació, acompanyar en l’experiència de la malaltia; i facilitar el descans dels cuidadors per fer més agradables l’estada hospitalària. Rafa Orellana és un d’aquests voluntaris. Col·labora amb AFANOC des de fa més de 15 anys.
El seu treball es reparteix entre els nens i les famílies dels mateixos, que necessiten ajuda per suportar un trànsit tan complicat de la millor manera possible.
Què fa un voluntari hospitalari?
Rafa Orellana es reserva els dilluns al migdia per anar a l’hospital de la Vall d’Hebron i jugar amb els nens, a la sala de jocs que l’AFANOC gestiona en aquest hospital. Juga amb els nens i els germans, els cuida i els atén quan els pares han d’anar a canviar-se de roba, al pis o a fer qualsevol encàrrec.
“Hi ha molta gent que ve de fora i per tant necessita temps per fer gestions pròpies”, explica el voluntari. Afegeix: “Quan m’ho demanen els pares em quedo a l’habitació amb el nen en el cas que no pugui sortir i a l’habitació juguem a cartes o a allò que vulguin. Si el nen prefereix parlar, parlem o veiem la tele”.
En Rafa diu que ser voluntari hospitalari li aporta felicitat. “Realment m’ho passo molt bé”. Els dilluns al migdia són, per en Rafa una manera de trencar amb la seva vida professional i es dedica a fer una tasca de voluntariat per als nens que li aporta estabilitat a la vida. “Aquest tema m’ajuda a relativitzar els problemes que el dia a dia em dóna i, per tant, el meu referent de l’hospital m’ajuda a mantenir-me equilibrat, estabilitzat i donar valor a allò que realment és important a la vida”, diu.
Comparteix la teva experiència com a voluntari. Deixa’ns el teu comentari!
Vols ser voluntari? Contacta amb nosaltres i t’informarem de totes les opcions que tens.