Treballar de nit: Quin impacte té en el càncer?

 

Melatonina_noche_cancer
La melatonina és una hormona secretada per la glàndula pineal (situada al cervell) que controla el cicle diari del son. Aquest article està extret en el marc de col·laboració amb el blog ‘Mejor sin Cáncer’.

Les concentracions d’aquesta hormona fluctuen al llarg del dia: són més altes a la nit i els seus nivells baixen durant el dia.

No obstant això, les fluctuacions de la melatonina es poden alterar en les persones que treballen de nit. El pic de melatonina se sol produir en aquests treballadors amb menys intensitat i més tard que en els treballadors de dia.

Torns de nit i càncer

L’efecte de la feina en torn de nit amb relació al càncer, sobretot el de mama, ha començat a interessar tant a la comunitat científica com a la societat.

Això és perquè el treball en torns rotatius o de nit és força comú: afecta un 20% o més de la població en països industrialitzats.

El 2007, l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) va concloure que «el treball per torns que implica la disrupció circadiària és probablement carcinogen per als éssers humans» (grup 2A).

 Què vol dir això?

Significa que hi ha evidència que el treball per torns podria influir en el risc de càncer, encara que es necessita investigar més per arribar a una conclusió més ferma.

Segons la IARC ha evidència suficient en estudis en animals, però no en humans.

L’estudi de l’impacte del torn de nit en estudis epidemiològics és més complicat del que sembla, ja que hi ha problemes en la seva definició, sobretot a l’hora de controlar bé els factors de confusió, així com també en la generalització de les investigacions trobades en una professió específica (com les infermeres o el personal de vol) a tota la població.

Després de l’avaluació de la IARC, s’han publicat diversos estudis que amplien el nostre coneixement del possible impacte del treball nocturn en el càncer de mama.

L’evidència del possible impacte del torn de nit sembla més fort per al càncer de mama, tot i que el risc de càncer de pròstata, colorectal i leucèmia limfàtica crònica també podria augmentar per la feina per torns, encara que els estudis en humans són encara escassos.

En tres de quatre metaanàlisi (és a dir, estudis que resumeixen i analitzen les dades d’un conjunt d’estudis) es va concloure que el risc de càncer de mama augmentava en les treballadores amb torn de nit, mentre que l’altre meta-anàlisi va ser negatiu.

L’increment en el risc no és molt alt, però cal considerar que el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones, i el treball en torns també és freqüent en dones.

Segons l’evidència experimental, hi ha diferents mecanismes que podrien explicar com podria exercir el seu efecte el treball per torns:

  •  Disminució de la producció de melatonina.
  • Alteració de la funció immune i / o endocrina.
  • Desfasament entre ritmes de son i vigília amb altres ritmes com el de la digestió.
  • Canvis en els factors d’estil de vida com el consum de tabac o alcohol, la dieta, o l’activitat física.
  • Disminució de la producció de vitamina D.

 El cronotipus: ¿ets alosa, mussol o colibrí?

El cronotipus és un atribut humà de base genètica que reflecteix les preferències i rendiment de les persones respecte al ritme circadià.

Els científics utilitzen un símil relacionat amb les aus per classificar a les persones en:

  • matinals (aloses)
  • vespertines (mussols)
  • ni diürnes ni nocturnes (colibrís).

Se sospita que el cronotipus pot influir en la relació entre els torns de nit i la salut. Les persones amb un patró vespertí podrien adaptar-se millor als torns de nit permanents (encara que no rotatius), i per tant podrien tenir menor risc de càncer, encara que això és una àrea de recerca encara incipient.

Què podem fer per mitigar els efectes del torn de nit?

L’eliminació dels torns de nit és pràcticament impossible a causa de les necessitats de la societat (per exemple, l’assistència sanitària les 24 hores del dia). Per això, és important identificar i implementar sistemes de torns que minimitzin la disrupció circadiària.

Hi ha diverses mesures que es poden aplicar per disminuir el possible impacte negatiu dels torns de nit, encara que l’evidència científica en ocasions és escassa.

Sembla que els torns rotatius que són per “endavant”, és a dir, matí-> tard-> nit són millors que els que són per a “enrere” (nit-> tarda-> matí). A més es recomanen torns curts, amb poques nits consecutives (només 1 o 2), per afavorir la readaptació al ritme diürn (encara que hi ha estudis contradictoris en aquest tema). També es pot fer una migdiada a la tarda del primer torn de nit per facilitar l’adaptació, així com l’última nit del torn.

De moment, no es recomana fer mamografies extres a les treballadores de nit, ja que els efectes secundaris d’aquestes proves superarien els possibles beneficis.

Tampoc es pot recomanar encara l’ús de suplements de melatonina, ja que encara hi ha algun resultat esperançador, encara falten assaigs clínics que demostrin la seva eficàcia i els seus efectes negatius potencials a llarg termini.

Com la majoria d’estudis troben riscos incrementats de càncer amb l’exposició perllongada (de més de 20 anys) a torns de nit, una futura acció preventiva, si es confirma aquest patró, podria ser limitar el nombre total d’anys que es poden treballar en torn de nit.

Existeixen altres mesures que podrien ajudar a mantenir la secreció de melatonina, com ara reduir la quantitat de llum de les sales quan el torn és rotatiu o augmentar la brillantor de la llum en torns permanents (per facilitar l’adaptació), o fins i tot tornar a casa amb ulleres de sol. No obstant això, es necessiten encara més estudis mecanístics per poder fer aquestes recomanacions.

 Manolis Kogevinas

ISGlobal

Laura Costes

Institut Català d’Oncologia / IDIBELL

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>