Diagnòstic de càncer

diagnòstic de càncer

Per poder fer un diagnòstic de càncer, és necessari realitzar una sèrie de proves diagnòstiques per saber quina és la malaltia i el seu grau d’extensió. En funció de l’edat de la persona, la gravetat dels símptomes, l’afecció mèdica,.. etc., el metge triarà un tipus o un altre de proves.
Els tipus de diagnòstic de càncer més habituals són les analítiques, endoscòpia, proves per imatges i l’anatomia patològica.

Les analítiques són les proves més senzilles que permeten determinar els marcadors tumorals (substàncies presents a la sang).

L’endoscòpia consisteix en introduir al cos un tub prim pels orificis naturals a fi de visualitzar l’interior de l’òrgan que es vol fer la prova del diagnòstic de càncer.

Les proves per imatges són aquelles en les quals es repordueixen imatges per visualitzar l’interior del cos (radiografia, ecografia, ressonància…).

L’anatomia patològica a escala microscòpica estudia les cèl·lules i els teixits per detectar el tipus de càncer.

Més informació sobre el diagnòstic de càncer. 

Són proves senzilles, que analitzen una mostra de sang, orina i/o altres fluids del cos per saber o confirmar que passa en el cos. Per alguns tipus de tumor, permet determinar els marcadors tumorals. Aquests marcadors són substàncies que si es troben per sobre dels nivells normals, poden indicar la presència d’alguns tipus de tumor.
Però cal completar el diagnòstic amb altres proves.

Són aquelles proves que utilitzen un tub prim i flexible amb càmera que permet visualitzar un espai o l’interior dels òrgans. Habitualment s’hi accedeix pels orificis naturals: com la boca, per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el budell prim, o bé per la tràquea, per veure els bronquis, o bé per l’anus per visualitzar l’interior del budell gruixut o còlon.

Són aquelles proves que fan servir diverses tècniques per reproduir imatges internes del cos. Les més habituals són:

  • Radiografia: utilitza rajos X per crear una imatge de les estructures internes del cos.
  • Mamografia: és una radiografia de la mama. S’utilitza tant per el cribratge de mama com per el seu diagnòstic.
  • Ressonància magnètica: utilitza camps magnètics per generar una imatge. Es una prova que té més capacitat per diferenciar les estructures del cos, sobretot teixits tous.
  • Tomografia axial computada(TAC): utilitza rajos X per generar una imatge tridimensional de l’interior del cos. A vegades s’injecta un líquid de contrast per obtenir més detalls.
  • Ecografia: utilitza ultrasons , que emeten un eco que recull un ordinador i els reprodueix en forma d’imatge. Es una prova que té capacitat de diferenciar una massa sòlida i una de contingut líquid.
  • Tomografia per emissió de positrons (PET): utilitza una substància de sucre en forma radioactiva, que s’injecta al pacient i que absorbeix, principalment, els òrgans i teixits que produeixen l’energia. La màquina de la PET genera imatges de com les cèl·lules utilitzen aquesta substància. El càncer sol utilitzar energia de manera activa i així, les àrees d’alta ativitat s’identifiquen amb cèl·lules malignes.
  • Gammagrafia: utilitza un marcador radioactiu que s’injecta al pacient per observar un òrgan o teixit. Un cop administrat s’espera un temps a que s’absorbeixi i una càmera especial recull la radioactivitat gamma que emet l’òrgan o teixit i el reprodueix en imatges on es poden veure les parts sanes i les afectades.

Son proves que analitzen la mostra de teixit o cèl•lules al microscopi. Solen permetre un diagnòstic definitiu.
La biòpsia analitza una mostra de teixit que s’ha recollit en una intervenció quirúrgica, endoscòpia o punció.
La citologia analitza les cèl•lules que provenen d’un raspat o d’una punció sobre la lesió.