Descoberta una nova via per aturar la metàstasi


Data: 12 de juliol de 2019

Investigar en càncer és, cada vegada més, com solucionar un puzle. Les troballes que es van succeint, per més que aparentment semblin poc importants, són tan transcendents que ajuden a donar una visió global de tot el conjunt i faciliten una nova via per avançar.

VHIO-Institucio-ICREA-SeoaneppAmb-Universitat_389971020_592893_651x366

D’alguna manera, això és el que ha passat a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques (IMIM), vinculat a l’Hospital del Mar de Barcelona. L’estudi d’una proteïna encarregada de reparar el dany cel·lular podria esdevenir la clau de volta per aturar les metàstasis.

La investigació s’ha centrat en càncer colorectal induït a models animals. L’ús de quimioteràpia prèviament aprovada fa previsible l’inici immediat d’un assaig clínic en humans en el que seria un exemple típic de recerca translacional, és a dir, que va directe del laboratori al pacient. Els resultats es publiquen avui a la revista ‘Molecular Cell’.

Els investigadors, encapçalats per Lluís Espinosa, cap de grup del Programa de Càncer de l’IMIM, han dedicat deu anys a l’estudi de la proteïna IKK-alfa. Aquesta és una de les proteïnes que participen en la reparació del dany cel·lular causat per l’ADN quan les cèl·lules es divideixen.

Quan els oncogens B-RAF i K-RAS, dos dels més freqüents en les cèl·lules tumorals, han mutat, la proteïna impedeix la reparació de l’ADN. Per tant, la cèl·lula tumoral no només continua dividint-se sense aturador, sinó que el mecanisme que facilitaria la seva destrucció queda desactivat. Això justament és el que passa amb les cèl·lules metastàtiques, les responsables d’estendre i disseminar el tumor a altres òrgans i teixits i la causa principal de la mort en càncer.

“La quimioteràpia ataca justament aquest mecanisme de reparació”, explica Espinosa. Però quan hi ha els oncogens mutats deixa de ser efectiva. Dit d’una altra manera: la quimioteràpia mata les cèl·lules canceroses en una alta proporció; en la resta reactiva la reparació de l’ADN mutat.

Aleshores es produeix el que es coneix com a resistència a la quimioteràpia i el tumor segueix la seva progressió. Però què passaria si s’inhibís l’acció de la proteïna IKK-alfa? Segons es detalla en l’article d’Espinosa, “la reparació de l’ADN desapareix”. I, si desapareix, la cèl·lula no pot evitar l’acció de la quimioteràpia. Com a conseqüència, el tumor desapareix.

Els resultats, com bé diu Espinosa, “s’han materialitzat en ratolins” per al cas de l’oncogen B-RAF mutat i en animals on s’ha reproduït càncer colorectal humà. Aquest oncogen està en la mateixa línia de senyalització que el K-RAS, cosa que el fa determinant. I el que fa que també sigui determinant és que els millors resultats s’han obtingut amb un fàrmac ja disponible combinat amb la quimioteràpia habitual per a aquesta mena de càncer. El fàrmac administrat és un inhibidor de B-RAF.

Espinosa confia en poder traslladar ràpidament els resultats a pacients. “Els fàrmacs administrats ja han estat aprovats per les autoritats sanitàries”, diu. Per tant, moltes de les proves prèvies a un possible assaig clínic ja han estat superades. Caldria veure quina és la dosi més adequada en pacients, a més d’assegurar-ne la seguretat i la toxicitat de la combinació de medicaments, cosa que es pot fer relativament ràpid.

“És un clàssic esquema de recerca translacional” que porta els resultats directament del laboratori al pacient. Espinosa considera que en poc més “d’un any” s’haurien de tenir resultats concloents. “Si no ho fem nosaltres [l’IMIM] ho farà qualsevol altre i tant aviat com li sigui possible”.

Autor: Diari Ara (10/07/2019)
TORNAR