Investigadors de l’ICO i l’IDIBELL estudien el risc acumulat dels falsos positius en el cribratge de còlon durant el període 2000-2017


Data: 2 de desembre de 2019

El càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir cap mena de símptoma i, quant apareixen els primers, a vegades la malaltia ja es troba en fase avançada.

191125-ImatgeColon.jpg_2104194538

Els programes de cribratge permeten detectar la malaltia quan es troba en estadis inicials i, d’aquesta manera, poder tractar-la a temps i augmentar les possibilitats de cura. Però, tot i els seus clars beneficis, hi pot haver un grup reduït de pacients que pateixen les conseqüències d’un “fals positiu”. Això significa que la sang que es troba a la femta pot ser a causa de patologies benignes com (hemorroides o pòlips) i no per un càncer i , per tant, s’ha de realitzar una colonoscòpia per tal de confirmar el diagnòstic. Per tant, reduir la possibilitat d’un resultat de “fals positiu” és molt important per tal de millorar el balanç de risc-benefici dels programes de cribratge.

Per aquest motiu investigadors del Programa d’Analítica de Dades en Oncologia (PADO) i de la Unitat de Cribratges del Programa de Prevenció i Control del Càncer de l’ICO i del CIBERESP, coordinats per l’investigador de l’ICO-IDIBELL, Victor Moreno, acaben de publicar a la revista científica ‘Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention’ un estudi per estimar el risc acumulat d’un resultat “fals positiu” en el test de sang oculta en femta durant 7 rondes de cribratge colorectal realitzades a l’àrea d’influència de l’ICO i identificar els seus factors associats en un programa poblacional de cribratge de càncer colorectal.

Un estudi amb 17 anys d’evolució (2000-2017)
L’objectiu d’aquest estudi ha estat el de realitzar l’estimació de risc acumulat d’un fals positiu en el test de sang oculta en la femta durant 7 rondes de cribratge i poder identificar els seus factors associats en un programa poblacional de cribratge de càncer colorectal. Durant el període 2000-2017, el risc acumulat d’un resultat ‘fals positiu’ ha estat del 16,2% ajustat per edat, sexe i tipus de test. Aquestes dades indiquen que els participants que inicien el cribratge a l’edat dels 50 anys, i completen les 10 rondes de cribratge fins a l’edat de 69 anys, tenen més d’un 20% de possibilitats de tenir un ‘fals positiu’. De totes maneres, l’únic perjudici seria haver-se de fer una colonoscòpia innecessària.

“Pensem que el risc acumulat d’un ‘fals positiu’ en el cribratge colorectal utilitzant un test de sang oculta en femta, sembla acceptable, ja que la colonoscòpia allarga el temps que es requereix per a realitzar un altre cribratge colorectal addicional, mentre que les tasses de complicacions es mantenen relativament baixes” conclou l’autora de la correspondència del article i responsable de la investigació de la Unitat de Cribratge de l’Institut Català d’Oncologia, Montse Garcia.

El càncer de còlon i recte
El càncer de còlon i recte és una malaltia freqüent a partir dels 50 anys. És el càncer més freqüent tenint en compte els casos en ambdós sexes, i s’estima que es diagnostiquen 6.000 casos nous a Catalunya cada any. És la segona causa de mort per càncer al nostre país (2.500 anuals), i la immensa majoria es produeixen en persones de més de 60 anys.

La majoria de càncers colorectals es desenvolupen a partir d’unes lesions anomenades pòlips adenomatosos, lesions precanceroses. Tant els pòlips com els càncers sagnen de manera intermitent i és aquesta sang la que es pot detectar a través de la prova que ofereix el Programa de detecció precoç. El càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir molèsties i sovint, quan aquestes apareixen, la malaltia ja està força avançada.

Els programes de detecció precoç permeten detectar la malaltia en estadis inicials, la qual cosa fa que sigui més fàcil de tractar i n’augmenta les possibilitats de curació. Aquest és, probablement, un dels millors exemples de com la detecció precoç millora el pronòstic de la malaltia i redueix l’agressivitat dels tractaments.

Autor: Institut Català d'Oncologia (29/11/2019)
TORNAR