Investigadors del VHIR identifiquen una nova eina terapèutica basada en microRNAs contra un tipus de càncer infantil


Data: 10 d'abril de 2019

Investigadors del grup de Recerca Translacional en Càncer en la Infància i l’Adolescència del Vall d’Hebron Institut de Recerca  (VHIR) han identificat nous microRNAs capaços de reduir el creixement de cèl·lules tumorals de neuroblastoma, un tipus de càncer infantil. Els resultats del treball, publicat en Cellular and Molecular Life Sciences, proporcionen les bases per al desenvolupament de noves teràpies basades en microRNA per al tractament dels neuroblastomes més agressius.

foto-equip-ONCO-PEDIATRICA-retocada

A Europa, es diagnostiquen anualment uns 15.000 nous casos de càncer pediàtric, i al voltant del 10% corresponen al neuroblastoma, un tumor embrionari del sistema nerviós simpàtic. Els coordinadors del grup, la Dra. Soledad Gallego i el Dr. Josep Sánchez de Toledo afirmen que “la supervivència és excel·lent en els pacients amb neuroblastoma de baix risc, però que està per sota del 50% entre els pacients d’alt risc, i per tant, és necessari el desenvolupament de noves teràpies”.

Una de les principals línies de recerca del grup, liderada pel Dr. Miguel Segura, té precisament com a objectiu principal desenvolupar les teràpies epigenètiques, que són aquelles dirigides a modular l’expressió dels gens però sense canviar la seqüència del genoma. Dins d’aquest camp emergent, cobren especial atenció l’ús terapèutic dels microRNAs, petites molècules d’ARN capaces de regular múltiples gens i vies de senyalització alhora, minimitzant l’aparició de mecanismes de resistència a la teràpia.

Per tal d’identificar els microRNAs amb més potencial terapèutic en neuroblastoma, els investigadors van realitzar un cribratge d’alt rendiment restaurant l’expressió de 2048 microRNAs en cèl·lules tumorals de neuroblastoma. Segons els autors principals de l’estudi, la Dra. Aroa Soriano i l’investigador Marc Masanas, “aquesta estratègia va permetre identificar miR-323a-5p i miR-342-5p com supressors del creixement tumoral en models cel·lulars i animals”.

“Els resultats de l’estudi ens proporcionen una prova de concepte de la utilitat d’aquest tipus d’estratègies terapèutiques basades en la restauració de l’expressió de microRNAs com a nou tractament per al neuroblastoma, així com per a altres tipus de càncer pediàtric”, explica la Dra. Soriano.

“Hem vist que miR-323a-5p i miR-342-5p tenen el potencial per regular múltiples dianes terapèutiques relacionades amb el cicle cel·lular i la supervivència dels tumors”, assenyala Marc Masanas. “A més, la combinació d’inhibidors dirigits als gens regulats pels microRNA com CCND1, CHAF1A, INCENP i BCL-XL també es podria investigar com a nova estratègia terapèutica per als neuroblastomes d’alt risc”, subratllen els investigadors.

El següent pas d’aquest estudi és aconseguir que el tractament basat en microRNAs pugui ser una realitat. “Una barrera que ens trobem és que l’aplicació d’aquests nous tractaments està limitada per la manca de formulacions clíniques adequades que protegeixin, estabilitzin i dirigeixin aquestes molècules als tumors”, explica el Dr. Segura, investigador principal del grup. Per aquest motiu els investigadors estan treballant de forma multidisciplinària amb experts en nanopartícules (Grup Nanomol-ICMAB-CSIC) per – en un futur – poder administrar els microRNAs identificats en l’estudi per al tractament del neuroblatoma d’alt risc.

L’estudi ha estat finançat per l’Institut Carlos III; el programa Marie Curie de la Comunitat Europea; el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport; l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) i les Associacions Acunapatata i Associació NEN.

Autor: Vall d'hebron Institut de Recerca (03/04/2019)
TORNAR