A la recerca del tendó d’Aquil·les del càncer de mama més agressiu


Data: 12 de gener de 2015

Hi ha tumors de mama amb punts febles que els fan vulnerables a tractaments personalitzats (hormonals, per exemple). Però n’hi ha d’altres, els anomenats triple negatius (al voltant del 20% dels casos), que, a més de ser especialment agressius, no tenen marcadors específics per poder dirigir una teràpia i, per això, tenen menys abordatges farmacològics i pitjor pronòstic.

càncer de mama

Microfotografia de cèl·lules de càncer de mama. Font: Fotostock.

Un estudi que publica Nature Communications descriu un potencial taló d’Aquil·les en aquest tipus de neoplàsies òrfenes de teràpies personalitzades. Investigadors del Wellcome Trust Sanger Institute (Anglaterra) han observat que el gen BCL11A es mostra especialment actiu en el desenvolupament i progressió d’aquests tumors, cosa que el converteix en una atractiva diana a la qual dirigir-se per combatre el tumor.

“És un treball interessant”, comenta Antonio Llombart, secretari de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. “[El BCL11A] és un candidat prometedor”, afegeix.

Els tumors de mama triple negatius es defineixen per descart, és a dir, perquè el seu creixement no està estimulat per estrògens ni per progesterona (ambdues són hormones sexuals femenines). Tampoc per ser una expressió amplificada de la proteïna HER2 (que augmenta la capacitat de desenvolupament i divisió del teixit neoplàstic).

D’aquesta manera, els triple negatius no responen a la hormonoteràpia, ja sigui el tamoxifèn o els inhibidors de l’aromatasa o trastuzumab, un anticòs monoclonal que combat la sobreexpressió del gen HER2.

Això implica que entre l’arsenal terapèutic que existeix per combatre aquest tumor especialment complex no hi ha tractaments que ataquin selectivament mecanismes biològics concrets (míssils de precisió teledirigits contra la producció hormonal o de HER2), sinó que cal limitar l’armament convencional, com la quimioteràpia (que segueix sent la columna vertebral dels tractaments contra el càncer) o la radioteràpia.

No obstant això, pot ser que aquesta orfandat tingui els dies comptats. “Hem identificat un gen [l’BCL11A] implicat en el càncer de mama més difícil de tractar que ens podrà ajudar a buscar nous tractaments dirigits”, explica Carlos Caldas, director de la unitat d’investigació en càncer de mama de la Universitat de Cambridge i un dels signants de l’article.

Els triple negatius no responen a la hormonoteràpia, ja sigui el tamoxifèn o els inhibidors de l’aromatasa. O trastuzumab, un anticòs monoclonal que combat la sobreexpressió del gen HER2. Els investigadors van recórrer dos camins fins arribar als resultats que recullen en l’article. Un és epidemiològic i té a veure amb la fase de recerca i identificació del gen. En un grup de 3.000 pacients amb càncer de mama es va realitzar una selecció de candidats a convertir-se en dianes terapèutiques en aquests tumors i van donar amb el BCL11A. En centrar el focus en el gen van veure que sobreexpressava en el 80% de les dones amb aquestes neoplàsies.

El segon camí va ser la fase d’experimentació en el laboratori. En un primer treball els investigadors van afegir un gen BCL11A sobreexpressat en cèl·lules de ratolins i humanes, i van observar que es transformaven en cèl·lules cancerígenes. En un altre, van reduir l’activitat del gen en tres mostres de cèl·lules cancerígenes del tipus triple negatiu i el tumor va perdre agressivitat. I en un tercer experiment van comprovar que a l’inactivar el BCL11A cap ratolí va desenvolupar tumors en les glàndules mamàries enfront del grup de control que sí que va presentar neoplàsies.

La conclusió de tot això és que, per als responsables del treball, el BCL11A és com un “fort candidat” per al desenvolupament d’un possible tractament personalitzat en els triple negatius.

Autor: elpais.com
TORNAR