Més demanda dels serveis d’acompanyament a la mort


Data: 25 de juliol de 2018

La medicina viu com un fracàs la mort, explica Mireia Bosch, la directora de l’equip d’atenció psicosocial (EAPS) a Girona. “L’objectiu no és que no mori, sinó que mori bé; l’èxit és que les persones morin bé.

http://www.elpunt.cat

http://www.elpunt.cat

El fracàs és que les persones morin amb dolor, amb sensació d’ofec, amb temes pendents de l’àmbit vital…”, recorda la coordinadora de l’equip i psicòloga, Clara Fraguell. L’equip a Girona del programa per a l’atenció integral a persones amb malalties avançades de l’Obra Social ‘la Caixa’ es va posar en marxa el 2015, i a banda de Mireia Bosch i Clara Fraguell, el formen tres psicòlogues: Marta Juanola, Laura Mató i Roser Grau.

Les professionals han detectat un increment de la demanda, també entre els professionals sanitaris, dels serveis que realitzen d’acompanyament als pacients i els seus familiars en el final de vida. I el seu treball es fa amb una mirada global, incloent no només l’atenció psicològica, sinó l’espiritualitat i el dol. Treballen no només amb malalts en processos oncològics, sinó també malalties i patologies cròniques avançades.

El primer any es van atendre poc més de 300 pacients i el 2017 ja es van atendre més de 500 pacients. Quant al nombre de familiars atesos també ha augmentat: 600 el 2015 i a finals del 2017, més de 700. En aquesta anàlisi dels tres anys d’implantació del servei, el 34% dels pacients atesos són homes d’una edat mitjana de 71 anys. D’aquests pacients, un 54% tenien patologia oncològica i un 58% presentava complexitat emocional. Les professionals recalquen que si bé la figura del psicòleg fa més temps que hi és en les cures pal·liatives, han notat una demanda creixent en pacients crònics d’edat avançada.

Així, en la unitat de subaguts de l’hospital Santa Caterina, s’hi treballen qüestions com ara el dol anticipat o “decidir què és important per a la persona a mesura que la malaltia es vagi complicant; el poder decidir ara què és el que vol i què no vol que passi”, explica Marta Juanola. Pel que fa al treball focalitzat en els familiars, Roser Grau destaca que “estan en un moment molt vulnerable” i la importància de les psicòlogues per “estar allà i sostenir-los”. “Hi parlem obertament del que a vegades amb el pacient no poden abordar: posem sobre la taula dubtes, pors, el que serà després…”

Clara Fraguell insisteix que la seva tasca no és “fer petar la xerrada”. “Hi ha una intenció terapèutica molt clara quan entrem en una habitació: fer repàs vital, afavorir l’expressió emocional…” Destaquen que el fet de treballar amb el final de vida, i per tant es treballa amb el patiment, és també una oportunitat, a títol personal, “de confrontar-te amb la teva pròpia vida i pròpia mort, plantejar-te si estàs on has d’estar a nivell vital”. Reivindiquen trencar el tabú de la societat occidental de defugir parlar de la mort, perquè ajuda a valorar més la vida.

 

 

Autor: El punt avui (23/07/2018)
TORNAR