Els pediatres demanen que es financi la vacuna del papil·loma també a nois


Data: 9 de novembre de 2017

Un grup de pediatres ha tornat a reclamar avui el finançament per part del sistema de salut de dues vacunes que, encara que són al calendari oficial aprovat pel Consell Interterritorial de Salut, del Ministeri de Sanitat, consideren necessari que la seva administració s’estengui a tota la població infantil.

VPH nois

Es tracta de la vacuna del papil·loma humà ( VPH), que actualment i després de molta polèmica s’administra gratuïtament a les nenes de 12 anys, però que l’ Associació Espanyola de Pediatria recomana ampliar als nens. I la del rotavirus, causants de les diarrees més greus en nounats i nens de poca edat, que la meitat de les famílies adquireix de manera privada.

Des del Ministeri de Sanitat s’insisteix que, per incloure qualsevol vacuna en el sistema, n’ha d’estar àmpliament contrastada la seguretat i l’eficàcia. L’únic criteri, assenyalen des del departament que dirigeix Dolors Montserrat, és el de l’evidència científica. Des de Sanitat es recorda, tot i això, que cap nen que la necessiti per qüestions mèdiques no es queda sense vacuna, perquè se li facilita a l’hospital. “Els casos en què s’aprecia una necessitat, com és la del rotavirus, es facilita”.

La reivindicació d’ampliar el finançament de vacunes es va fer en una trobada organitzada per l’agència Efe, en la qual va participar, entre d’altres, el doctor Josep Marés, de l’ Institut Pediàtric Marés-Riera de Blanes (Girona). Sobre la vacuna del VPH, el doctor Marés va reiterar la seva seguretat, àmpliament demostrada: “Tenim una eina eficaç i efectiva que en garanteix la seguretat”, va indicar, amb una cobertura actual d’entre el 80-85% de les nenes.

La vacuna del papil·loma per a nois ja s’estén a vuit països, i coincideix amb un coneixement més gran dels càncers d’orofaringe, de penis i anus relacionats amb el virus. Al principi, la vacuna només es va pensar per a les adolescents perquè tots els estudis epidemiològics que relacionaven càncer i virus només es referien al de coll uterí.

“Ha estat a partir d’aquest coneixement més gran de la presència del virus en altres càncers que s’ha plantejat vacunar els nens. Entre altres raons, perquè aquests tumors no tenen cap altra possible prevenció secundària, com sí que en té el de coll uterí. En els d’ orofaringe, penis i anus no hi ha proves per a la seva detecció precoç”, explica Xavier Bosch, responsable del Programa d’ Investigació en Epidemiologia del Càncer de l’ Institut Català d’Oncologia (ICO) i cap del Grup d’ Investigació en Infeccions i Càncer de l’ Idibell.

Austràlia va ser el primer país que va estendre la vacunació als nois, malgrat que al principi es pensava que n’hi hauria prou amb la protecció que proporcionava a tota la població el fet que totes les adolescents estiguessin vacunades, cosa que frenava la circulació del virus. Van veure, però, que, així que els homes sortien a altres llocs no protegits, eren tan vulnerables com qualsevol.

També es va pensar a vacunar només persones de risc, com els homes que tenen sexe amb homes, però als països on s’ha ampliat la vacunació s’ha preferit oferir-la a tots els nois sense estigmatitzar ningú. Actualment s’aplica a Austràlia, EE.UU, algunes regions d’ Itàlia, Àustria, Canadà, Nova Zelanda i està en planificació al Brasil i l’Argentina.

Pel que fa a la vacuna del rotavirus, el doctor Marés va assenyalar que la vacunació de 400.000 nens a l’any evitaria unes 7.000 hospitalitzacions, 50.000/60.000 consultes i un estalvi d’uns 28 milions d’euros al Sistema Nacional de ­Salut.

 

Autor: La Vanguardia (08/07/2017)
TORNAR