El Sant Pau perfeccionarà la immunoteràpia CAR-T per aturar els càncers de limfoma resistents


Data: 15 de maig de 2019

Fa pocs anys que la immunoteràpia va aterrar a Catalunya, però del seu ús ja se’n deriven resultats molt prometedors a l’hora de barrar el pas al càncer.

L'Hospital de Sant Pau en una imatge d'arxiu

L’Hospital de Sant Pau en una imatge d’arxiu

Si fa unes setmanes l’Hospital Sant Joan de Déu va aconseguir frenar la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B que patia un nen de sis anys mitjançant la teràpia gènica CAR-T 19, ara els investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau volen perfeccionar aquest nou tractament per poder curar definitivament els pacients adults que s’enfronten a un càncer de limfoma resistent. “Les cèl·lules CAR-T representen un abans i un després en el tractament dels càncers, sobretot els hematològics”, ha afirmat aquest divendres el cap del servei d’hematologia del Sant Pau, Jordi Sierra.

El CAR-T 19 és un medicament personalitzat que fa servir la sang dels pacients per crear limfòcits T, un tipus de glòbuls blancs que s’encarreguen d’activar el sistema immunitari. La cèl·lula manipulada al laboratori aconsegueix capacitat antitumoral i, per tant, actua per si sola per aturar la proliferació del càncer.

De fet, els experts es refereixen a aquesta teràpia com un “fàrmac viu”. Ara bé, el tractament té un abast limitat, com confirmen diversos estudis nord-americans i, també, catalans. Sovint els pacients que se sotmeten al CAR-T 19 perden les cèl·lules artificials amb el pas del temps i la sola presència d’una cèl·lula tumoral a l’organisme desencadena, de nou, la malaltia.

Per ara, la teràpia només elimina els signes de càncer en un 40% dels adults que la fan servir perquè cap altre tractament convencional els funciona. A més, tampoc no garanteix la cura total. Un assaig clínic de l’Institut de Recerca de Sant Pau, finançat per la Fundació Bancària “la Caixa”, vol prevenir aquesta resposta i assegurar que el CAR-T 19 funcioni més temps i en més pacients.

L’objectiu és evitar la recaiguda i, per aconseguir-ho, manipularan, sobretot, les cèl·lules amb més capacitat antitumoral presents a l’organisme, les anomenades cèl·lules C de memòria. “Les diferents cèl·lules T tenen diferents efectes i potència, i les de memòria tenen dues característiques clau: d’una banda persisteixen durant molt de temps i, de l’altra, creixen molt ràpid”, ha destacat l’investigador principal de l’assaig clínic i cap del grup d’immunoteràpia cel·lular i teràpia gènica de l’Institut de Recerca de Sant Pau, Javier Briones.

Si bé encara està en fase preclínica, els investigadors provaran aquest medicament pioner al món en pacients de limfoma de Hodgkin de tipus B, concretament en el subtipus anomenat ‘de cèl·lules grans’. “Aquest és el limfoma més freqüent i, si bé s’arriben a curar gairebé un 50% dels casos, també és un dels que més recaigudes presenten després dels tractaments convencionals”, ha precisat Sierra. En aquest sentit, el cap del servei d’hematologia de l’hospital ha assenyalat que veient com els pacients més joves responen de forma “espectacular” a la teràpia gènica –un 70% dels nens que responen al tractament es curen–, “l’assaig val la pena”.

L’Hospital de Sant Pau és, juntament amb l’Hospital Clínic, un dels vuit hospitals de l’Estat en què el ministeri de Sanitat autoritza l’ús de medicament CAR-T 19 en pacients de càncer adults. Cada any tracta una vintena de pacients amb limfoma de Hodgkin de tipus B.

El tractament no està exempt de complicacions per a la salut: poden provocar un alliberament massiu de citocines, que inflamen els teixits pulmonars, renals i cardíacs, i trastorns neurològics de diversa consideració, com ara pèrdua de la memòria o problemes de la parla. Els investigadors preveuen començar els assajos a finals del 2019.  La primera fase de l’assaig consistirà en trobar la dosi més eficaç i segura per als pacients, és a dir, que produeix menys efectes secundaris. La segona fase és la prova en casos reals. “Necessitem el permís de l’Agència Espanyola del Medicament: és un fàrmac extremadament complex”, apunta Briones.

Autor: Diari Ara (11/05/2019)
TORNAR