Xènia Elias: “Si volem menjar sa, hem de freqüentar més els mercats que els supermercats”


Data: 16 d'abril de 2019

La Xènia Elias, en un curs, va topar amb una imatge d’una muntanya de plàtans en perfecte estat que s’anaven a llençar. Des d’aquell moment, la seva investigació sobre el malbaratament alimentari la va portar a crear la iniciativa Zero Waste Bcn, una associació sense afany de lucre amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari i la generació de residus entre el veïnat de Barcelona.

xenia_i_irina

Educadora social i amant dels animals, Elias comparteix a www.xarxanet.org alguns consells per mantenir una alimentació saludable i de quilòmetre zero. El projecte Zero Waste Bcn compta, a més, amb la col·laboració de xefs, persones expertes en Responsabilitat Social o en comunicació audiovisual i, en general, persones vinculades amb la cuina i sensibilitzades contra el malbaratament.

Sou una entitat social i treballeu per reduir el malbaratament alimentari a Barcelona. Com va néixer el vostre projecte?

Aquella fotografia que vaig veure dels plàtans esperava que fos una exageració. En descobrir que forma part del dia a dia de la nostra societat, vaig començar a buscar alternatives i solucions i a difondre-les perquè el màxim de gent les conegui.

De quina manera promoveu l’alimentació saludable?

Fem tallers on ensenyem a cuinar de manera senzilla i pràctica plats equilibrats, amb ingredients bàsics i receptes flexibles. Demostrem que no cal passar hores a la cuina per a fer un plat gustós i sa. I també de vegades cuinem plats més llaminers com a excepció, perquè es tracta de mantenir un equilibri.

Què aconseguiu amb els tallers que feu?

D’entrada, compartim amb la gent que hi ve recursos que tenim disponibles i que moltes vegades es desconeixen, com els espais d’assessorament en reparació de petits electrodomèstics i mobles com Millor Que Nou, o iniciatives com les xarxes d’aliments. En general aconseguim engrescar les persones a fer algun petit canvi. I com ja deia fa anys aquell senyor amb capa groga, els petits canvis són poderosos.

Per tant obteniu un retorn també.

Els tallers són sempre un espai d’intercanvi, i sempre hi aprenem coses. En els tallers de cuina d’aprofitament, sempre aprenem alguna recepta. Però passa amb tot; en un taller a Badalona aquesta setmana hem tret un munt d’idees per a aprofitar samarretes velles de noves maneres que no ens havíem plantejat mai.

Com es pot menjar sa promovent el residu zero a la mateixa vegada? Teniu alguns consells?

Si cuinem a casa, controlem els ingredients i proporcions del que mengem, i és molt més senzill evitar embalatges que si comprem menjar ja preparat i processat. Si hi ha poc temps, també hi ha alternatives de llocs on venen menjar casolà d’on ens ho podem endur amb una carmanyola. El consell principal seria freqüentar més els mercats que els supermercats.

El zero pot arribar a ser una xifra positiva. També promoveu l’alimentació km. 0? Quins beneficis té?

Hem de tenir en compte l’impacte global d’allò que mengem. Una poma pot ser molt saludable però si la portem des de Xile, l’impacte ambiental del seu transport serà elevadíssim. Menjar de temporada i de proximitat és l’ideal. Així fomentem l’economia local i a més no es requereixen tractaments o processos de conservació que poden afectar el gust dels aliments.

Els catalans i les catalanes llencem una mitjana de 35 quilos de menjar a l’any, segons la Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada. Què estem fent malament?

D’una banda, no donem prou valor als aliments. En general hi tenim fàcil accés a un cost assequible, i a més sobretot a les ciutats hi ha una gran desconnexió amb l’origen dels aliments. Si no tenim present el temps i esforç que costa fer créixer un tomàquet, difícilment li donarem el valor que té. Per això ens agraden tant iniciatives com Espigoladors, amb qui pots passar un matí al camp reconnectant amb la terra… i si has suat tu per collir-ho, després és molt improbable que ho acabis llençant!

Les entitats demanen una llei. En què pot ajudar?

Hi ha moltes coses que es poden fer per a reduir el malbaratament alimentari, però no sempre és l’opció més còmode. Si està prohibit llençar menjar en bon estat, a tot arreu s’hauran de buscar alternatives sí o sí. És una manera de garantir que tothom faci un esforç per reduir el malbaratament.

En el vostre bloc també feu articles sobre receptes saludables. Quins són els aliments que no poden faltar en una dieta saludable?

No som nutricionistes, però opinem que no cal complicar-se massa la vida per a fer un àpat equilibrat. Verdura, un cereal (millor si és integral) i una mica de llegums. Combinacions com el típic arròs amb llenties són presents en moltes cultures i resulten econòmics i poc complicats de cuinar.

Per evitar el malbaratament, una opció és reduir el preu a productes amb caducitat pròxima. Aquests aliments tenen la mateixa qualitat i són igual de saludables?

Si s’han mantingut en les condicions necessàries, totalment. De tota manera, és important distingir la data de caducitat de la de consum preferent. En el primer cas, si ho consumim un cop caducat, pot suposar un risc per la salut. Pel que fa al consum preferent, té més a veure amb conservar les condicions ideals més “cosmètiques” (com olor, sabor, textura…) i per tant és més flexible.

Col·laboreu amb altres projectes de sensibilització ciutadana? Amb quins i de quina manera ho féu?

Col·laborem amb la Plataforma Aprofitem els Aliments, l’Associació Cinerea, Espai Ambiental, i fa poc hem conegut les noies de Mucha Cuchara, amb qui segur que farem coses aviat. Col·laborem de moltes maneres diferents, però sobretot amb suport mutu, organització de tallers de manera conjunta i difusió del que fem unes i altres.

Quins són els vostres reptes de futur?

Que la gent vegi el residu zero no com una perfecció inabastable, sinó com un camí en què cada passa, per petita que sigui, és una petita victòria.

Autor: Xarxanet.org (10/04/2019)
TORNAR