Probablement, les persones que no estan avesades a un llenguatge mèdic, quan llegeixen les paraules càncer, creixement maligne, tumor, metàstasi, s’imaginen una massa homogènia de cèl·lules que creix descontroladament en l’organisme. Certament és una imatge esbiaixada del que és un càncer maligne.
Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
El cribratge del càncer de mama consisteix a fer una prova a una dona aparentment sana buscant detectar la malaltia en una fase primerenca. Amb la detecció precoç es persegueix facilitar el tractament i reduir el nombre de morts causades per la malaltia.
L’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) és una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 1984, que lluita perquè el final de vida de les persones sigui d’acord amb els seus valors, prioritats i preferències. DMD ha treballat, des de la seva fundació, per millorar la capacitat de les persones de decidir lliurement en l’etapa de final de vida. Defensa la llibertat de tota persona per decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan es pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable.
De tots els tipus de càncer, el de còlon i recte és el que té una relació més directa amb l’alimentació.
Sabies que amb modificacions de l’alimentació i l’estil de vida podem reduir fins a un 50% el risc de presentar un càncer de còlon i recte?
La infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH) és una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents en el món, tant en homes com en dones. Qualsevol persona que mantingui relacions sexuals, ja siguin homosexuals o heterosexuals, pot infectar-se per aquest virus. Es transmet per contacte íntim de les zones genitals, per tant, es pot transmetre encara que no hi hagi penetració. A nivell mundial, s’estima que al voltant del 12% de les dones amb resultats de citologia normal són portadores d’una infecció per VPH.
El 13 de febrer del 2001 es constituïa la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) amb la vocació d’integrar esforços en la lluita contra les malalties oncològiques a Catalunya. El 15 d’octubre del mateix any tenia lloc la seva presentació oficial al Parlament de Catalunya. Enguany celebrem 20 anys d’història perseguint el mateix objectiu inicial: treballar per millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya.
Les begudes ensucrades es defineixen com aquelles begudes amb sucres afegits. Sota aquesta denominació s’inclouen:
Aquestes begudes es caracteritzen per tenir un baix valor nutricional i un elevat contingut en sucres simples en la seva formulació: al voltant de 10g/100mL (el que correspon amb unes 40kcal/100mL).
Com una llauna conté 330mL i una ampolla 500mL, aquestes quantitats de sucre s’han de multiplicar per aquest volum.
El consum mitjà d’aquestes begudes en 2018 a Espanya va ser aproximadament d’uns 100mL/dia. Existeix una certa tendència decreixent des de 2010 en favor d’altres refrescos amb edulcorants artificials.
QUINS SÓN ELS PRINCIPALS EFECTES EN LA SALUT DE LES BEGUDES ENSUCRADES?
En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.
El Cribratge
És l’aplicació d’un test a una població aparentment sana, per identificar aquelles persones que tenen més risc de desenvolupar run determinat càncer.
El cribratge no es pot aplicar a tota classe de càncer. S’han de complir una sèrie de requisits perquè es recomani un cribratge:
Actualment, el Codi Europeu contra el Càncer recomana el cribratge del càncer de mama, de còlon i recte i de cérvix o de coll d’úter.
El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.
La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.
