El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.
La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.
La reducció de la interacció social com a mecanisme de control de la infecció ha estat la principal eina per evitar la propagació i conseqüentment reduir la mortalitat en la població general. De bon principi, ja es van identificar grups on l’evolució de la malaltia era més tòrpida i presentaven major necessitat d’ingressos en unitats de medicina intensiva; aquests grups incloïen persones amb malalties cròniques com hipertensió, diabetis mellitus, malalties respiratòries o pacients que rebien tractaments immunosupressors com és el cas de molts tractaments oncològics.
I QUÈ SABÍEM I HEM ANAT APRENENT SOBRE LES PERSONES AMB CÀNCER I INFECCIÓ PER SARS-COV2?
Inicialment, la recerca en pacients amb càncer i COVID es va centrar en descripcions clíniques i epidemiològiques per diferenciar millor quins grups dins les persones afectades del càncer, tenien major risc. Diferents anàlisis epidemiològiques d’experiències prèvies d’altres països ens avisaven (Publicació del Lancet el 14 de Febrer del 2020) que hi havia una major incidència de casos i d’hospitalitzacions entre les persones amb càncer. Un altre estudi nord-americà de la primera onada a Nova York, publicat a la revista Annals of Oncology, demostrava subtipus de pacients de càncer amb major necessitat d’intubacions per problemes respiratoris en comparació amb la població general.
A través de tota la informació que s’anava recollint, analitzant i publicant, es va hipotetitzar que el mateix estat d’immunosupressió de les persones càncer o bé pels tractaments rebuts per fer front a la malaltia, podien ser factors contraproduents en cas d’infecció. Per altra banda, es considerava que les persones amb càncer, pel simple fet de freqüentar centres hospitalaris, tenien major incidència d’infeccions de COVID-19 respecte la població general. Això va estimular i fomentar la telemedicina per optimitzar les visites hospitalàries i reduir els riscos. Fins i fins i tot, s’han desenvolupat projectes que van més enllà, com la possibilitat de rebre tractament a domicili que ha proposat i dissenyat l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.
La comunitat científica davant la situació global de pandèmia globalitzada va col·laborar per obtenir informació el més ràpid possible i trobar noves hipòtesis i solucions. Pels pacients oncològics, van sorgir diverses iniciatives internacionals com el projecte ONCOVID, liderada per l’Hospital Royal Masden de Londres. En aquest projecte van col·laborar la majoria d’hospitals terciaris Catalans, i va permetre compartir experiències dels diferents centres. Aquesta unió de forces, va permetre la identificació de paràmetres analítics i clínics que permetien predir la complicació de la infecció per COVID-19 en els pacients oncològics; fet que permet optimitzar i iniciar tractaments de forma més precoç i intensiva. La suma de diferents projectes, cadascun aportant informació nova, explica la ràpida millora en els temps de tractament durant la infecció i la millor evolució dels malalts en càncer i Covid en les últimes onades.
L’APARICIÓ DE LES VACUNES
Tot i els progressos, encara lluny de l’objectiu de no tenir infeccions i evitar complicacions innecessàries en persones amb càncer, tota la comunitat oncològica ha estat engrescada amb l’aparició de les vacunes. Des de l’aprovació de les vacunes el desembre del 2020 i l’inici de la vacunació massiva posterior obre un nou panorama i esperança per les persones amb càncer. Les vacunes actualment aprovades per la EMA (Associació del Medicament Europeu) han estat testades de forma massiva en assajos Fase III i han demostrat seguretat per promoure la seva la recomanació. Tot i així, aquests assajos clínics no incloïen pacients amb càncer i encara menys persones en tractaments immunosupressors com és la quimioteràpia. Malgrat aquest dèficit d’informació, i tenint en compte les possibles complicacions de les persones en càncer en cas d’infecció de la COVID-19, les diferents associacions oncològiques com la ESMO (European Society of Medical Oncology) o la SEOM (Sociedad Española de Oncología Médica), han recomanat prioritzar la vacunació en aquest grup de persones.
Des de finals de març del 2021, s’ha iniciat als diferents Hospitals de dia d’Oncologia dels diferents centres del territori català, una vacunació dels pacients amb càncer i en tractament oncològic considerant-lo grup prioritari. No s’esperen reaccions adverses diferents que els reflectits en els estudis de les diferents vacunes, però l’eficàcia es podria veure lleugerament reduïda a causa dels tractaments immunosupressors com la quimioteràpia. Nous estudis s’han desenvolupat a tot el territori català, un exemple és l’estudi promocionat des de l’Institut Català d’Oncologia de Badalona en col·laboració amb la Fundiació IrsiCaixa on s’avaluarà la capacitat neutralitzant contra el virus dels pacients amb càncer vacunats, que permetrà conèixer la resposta immunitària i comparar-ne l’efectivitat en una cohort de persones sense tractament.
En conclusió, des de l’esclat de la pandèmia s’ha verificat el major risc de complicacions de les persones immunodeprimides pel tractament oncològic. També s’ha identificat els paràmetres inflamatoris i clínics d’alarma que ens feien sospitar de risc d’infecció greu per COVID en persones amb càncer, fet que permet d’anticipar els diferents tractaments i ingressos per prevenir les complicacions de la infecció. A més a més, les persones amb càncer i tractament oncològic, especialment quimioteràpies endovenoses citotòxiques segueix sent un grup de risc. És per això que la vacunació d’aquest grup ha de ser prioritari per la societat i se n’ha d’accelerar la vacunació dins les possibilitat d’abastiment.
Finalment, no hem d’oblidar que el paper de les vacunes és confeccionar una protecció comunitària i no individual, i que els pacients oncològics no assoliran la protecció completa i adequada fins que la majoria de la població general estigui vacunada.
Article escrit per Eudald Felip, Metge Oncòleg de l’Institut Català d’Oncologia de Badalona.
