Mostra totes les entrades de adminblog

dna-1500076_1920

Com s’adapta la medicina personalitzada a cada pacient oncològic?

En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.

No fa tant que el tractament del càncer depenia a grans trets, de l’òrgan de localització del tumor primari (si el tumor primari s’havia originat al pulmó, al còlon, a la mama, o a altres localitzacions), de la seva grandària o de si s’havia disseminat a altres parts del cos (metàstasi). Però amb els avenços en tècniques d’estudi del genoma (ADN), transcriptoma (ARN) o proteoma (proteïnes), els investigadors han après que un mateix tipus tumoral no té per què ser igual entre diferents pacients ni respondre igual a un mateix tractament. Per exemple, sabem que no hi ha un sol tipus de càncer de mama i que aquest es pot subdividir en diferents subtipus moleculars d’acord amb les seves característiques; alhora, cada un dels subtipus presenta comportaments clínics diferents i també diferències moleculars, que permeten en ocasions fer tractaments específics.

Continua llegint

gynecologist-5224339_1920

Com participar en el cribratge de càncer de coll d’úter

El Cribratge

És l’aplicació d’un test a una població aparentment sana, per identificar aquelles persones que tenen més risc de desenvolupar run determinat càncer.

El cribratge no es pot aplicar a tota classe de càncer. S’han de complir una sèrie de  requisits perquè es recomani un cribratge:

  • Ha de ser un càncer freqüent
  • La malaltia ha de ser detectable abans de donar símptomes
  • El tractament precoç ha de millorar molt el pronòstic de la malaltia
  • La prova de cribratge ha de ser acceptable, vàlida i segura per la població
  • El cribratge ha de demostrar una disminució de casos i morts per càncer.

Actualment, el Codi Europeu contra el Càncer recomana el cribratge del càncer  de mama, de còlon i recte i de cérvix o de coll d’úter.

Continua llegint

virus-4937553_1920

Càncer i Covid-19, què en sabem un any després?

El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.

La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.

Continua llegint

guy-2606767_960_720

Salida prematura del mercado de trabajo tras una incapacidad temporal por cáncer

El cáncer es una enfermedad cuyas tasas de supervivencia han mejorado considerablemente en las últimas décadas. En este sentido, una enfermedad que antes se convertía en invalidante, cuando no letal, ha pasado a considerarse una enfermedad crónica, compatible en un porcentaje significativo de casos con la vuelta a la ocupación anterior o una nueva adaptada a las circunstancias derivadas de la misma. Estas mejoras en cuanto a supervivencia y cronificación dependen de numerosos factores, entre ellos la localización del cáncer, la edad y el sexo de las personas.

Por otro lado, la incidencia del cáncer sigue aumentado, en parte por el incremento de la esperanza de vida, en parte por la exposición a viejos y nuevos contaminantes ambientales y laborales.

Continua llegint

La immunoteràpia: una nova estratègia terapèutica contra el càncer

inmuno

El sistema immune s’encarrega d’eliminar tot allò estrany per al nostre organisme, com virus o bactèries. Està format per tipus cel·lulars especialitzats. Els limfòcits B detecten directament estructures estranyes amb anticossos (Ab de “Antibody”) que després secreten per neutralitzar-les. Els macròfags mengen microbis i els digereixen per exposar a la seva membrana petits fragments de les proteïnes unides al complex major d’histocompatibilitat (MHC). Els limfòcits T reconeixen aquests petits fragments amb un receptor especial (el TcR de “T-cell receptor”) i s’activen per matar altres cèl·lules infectades que presentin els mateixos fragments.

Les proteïnes o altres molècules detectades pels Ab o els TcRs s’anomenen antígens (Ag) i el petit fragment detectat s’anomena epítop. Un procés especialitzat de recombinació gènica que ocorre en el moll d’ós i el timus genera un gran repertori de limfòcits amb Abs o TcRs diferents; per altre banda, els limfòcits que reconeixen molècules o proteïnes pròpies són eliminats. Així, els limfòcits en circulació perifèrica poden reconèixer qualsevol proteïna que no té una seqüencia normal o pròpia de l’individu.

Continua llegint

Àcid palmític i càncer

palmito

Recentment s’ha publicat en una de les més prestigioses revistes científiques un treball realitzat per científics catalans, que suposa una excel·lent contribució al coneixement sobre les cèl·lules que originen les metàstasis. El procés de desenvolupament de metàstasi, pel qual algunes cèl·lules es desprenen del tumor i s’implanten en altres parts de el cos, és responsable de la majoria de les morts per càncer. En resum, els autors de la feina han demostrat que la proteïna CD36 és essencial per a l’aparició i el creixement de les metàstasis, han desenvolupat una estratègia per bloquejar-la i han observat que, al menys en ratolins, els greixos de la dieta intervenen en la progressió de el càncer.

Continua llegint

Tornar a la feina després del càncer

Screenshot 2020-10-15 at 13.04.32

El càncer és una malaltia que cada vegada es diagnostica de manera més precoç, fet que fa que la sincronia amb la vida laboral activa sigui cada vegada més freqüent. En el moment del diagnòstic i de planificar el tractament, habitualment es pren la decisió de no tenir en compte l’impacte sobre la vida laboral: “ara la prioritat és cuidar-te”, això es materialitza en que aquesta situació es “congela” mitjançant la fórmula administrativa d’una baixa mèdica. Aquest és el mecanisme  que  preveu  l’acció protectora de la Seguretat Social, donant dret a percebe una part del salari de la seguretat social (el 100% si per millora de conveni l’empresari ho ha de completar) i justificar l’absència laboral, eximint de la realització de qualsevol tasca laboral.

Continua llegint

Covid-19 i Càncer: de la incertesa a l’afrontament

coronavirus-4914028_1920

Vivim temps convulsos on predomina l’angoixa, la por pels altres i la nostra pròpia, la desesperança, la soledat, la impaciència i, sobretot, la incertesa. La incertesa de no saber si ens infectarem per aquesta maleïda malaltia denominada COVID-19, que s’ha convertit en una pandèmia, o si s’infectaran les persones estimades. La incertesa de quan podrem sortir del confinament i podrem tornar a fer vida “normal”. La incertesa de quan i com es retornarà a la feina. La incertesa de què serà de les persones autònomes, de les persones que estan amb un Expedient de Regulació Temporal (ERTO), de les que s’han quedat sense feina. És un impacte social i econòmic.

Continua llegint