De tots els tipus de càncer, el de còlon i recte és el que té una relació més directa amb l’alimentació.
Sabies que amb modificacions de l’alimentació i l’estil de vida podem reduir fins a un 50% el risc de presentar un càncer de còlon i recte?
Arxiu de la categoria: General
Preservatiu i virus del papil·loma humà
Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
La infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH) és una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents en el món, tant en homes com en dones. Qualsevol persona que mantingui relacions sexuals, ja siguin homosexuals o heterosexuals, pot infectar-se per aquest virus. Es transmet per contacte íntim de les zones genitals, per tant, es pot transmetre encara que no hi hagi penetració. A nivell mundial, s’estima que al voltant del 12% de les dones amb resultats de citologia normal són portadores d’una infecció per VPH.
Celebrem 20 anys d’història al costat dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya
El 13 de febrer del 2001 es constituïa la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) amb la vocació d’integrar esforços en la lluita contra les malalties oncològiques a Catalunya. El 15 d’octubre del mateix any tenia lloc la seva presentació oficial al Parlament de Catalunya. Enguany celebrem 20 anys d’història perseguint el mateix objectiu inicial: treballar per millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya.
Begudes ensucrades i càncer
Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
Les begudes ensucrades es defineixen com aquelles begudes amb sucres afegits. Sota aquesta denominació s’inclouen:
- refrescos
- sucs amb sucres afegits
- begudes energètiques i esportives
Aquestes begudes es caracteritzen per tenir un baix valor nutricional i un elevat contingut en sucres simples en la seva formulació: al voltant de 10g/100mL (el que correspon amb unes 40kcal/100mL).
Com una llauna conté 330mL i una ampolla 500mL, aquestes quantitats de sucre s’han de multiplicar per aquest volum.
El consum mitjà d’aquestes begudes en 2018 a Espanya va ser aproximadament d’uns 100mL/dia. Existeix una certa tendència decreixent des de 2010 en favor d’altres refrescos amb edulcorants artificials.
QUINS SÓN ELS PRINCIPALS EFECTES EN LA SALUT DE LES BEGUDES ENSUCRADES?
Com s’adapta la medicina personalitzada a cada pacient oncològic?
En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.
Com participar en el cribratge de càncer de coll d’úter
El Cribratge
És l’aplicació d’un test a una població aparentment sana, per identificar aquelles persones que tenen més risc de desenvolupar run determinat càncer.
El cribratge no es pot aplicar a tota classe de càncer. S’han de complir una sèrie de requisits perquè es recomani un cribratge:
- Ha de ser un càncer freqüent
- La malaltia ha de ser detectable abans de donar símptomes
- El tractament precoç ha de millorar molt el pronòstic de la malaltia
- La prova de cribratge ha de ser acceptable, vàlida i segura per la població
- El cribratge ha de demostrar una disminució de casos i morts per càncer.
Actualment, el Codi Europeu contra el Càncer recomana el cribratge del càncer de mama, de còlon i recte i de cérvix o de coll d’úter.
Càncer i Covid-19, què en sabem un any després?
El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.
La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.
Salida prematura del mercado de trabajo tras una incapacidad temporal por cáncer
El cáncer es una enfermedad cuyas tasas de supervivencia han mejorado considerablemente en las últimas décadas. En este sentido, una enfermedad que antes se convertía en invalidante, cuando no letal, ha pasado a considerarse una enfermedad crónica, compatible en un porcentaje significativo de casos con la vuelta a la ocupación anterior o una nueva adaptada a las circunstancias derivadas de la misma. Estas mejoras en cuanto a supervivencia y cronificación dependen de numerosos factores, entre ellos la localización del cáncer, la edad y el sexo de las personas.
Por otro lado, la incidencia del cáncer sigue aumentado, en parte por el incremento de la esperanza de vida, en parte por la exposición a viejos y nuevos contaminantes ambientales y laborales.
La immunoteràpia: una nova estratègia terapèutica contra el càncer
El sistema immune s’encarrega d’eliminar tot allò estrany per al nostre organisme, com virus o bactèries. Està format per tipus cel·lulars especialitzats. Els limfòcits B detecten directament estructures estranyes amb anticossos (Ab de “Antibody”) que després secreten per neutralitzar-les. Els macròfags mengen microbis i els digereixen per exposar a la seva membrana petits fragments de les proteïnes unides al complex major d’histocompatibilitat (MHC). Els limfòcits T reconeixen aquests petits fragments amb un receptor especial (el TcR de “T-cell receptor”) i s’activen per matar altres cèl·lules infectades que presentin els mateixos fragments.
Les proteïnes o altres molècules detectades pels Ab o els TcRs s’anomenen antígens (Ag) i el petit fragment detectat s’anomena epítop. Un procés especialitzat de recombinació gènica que ocorre en el moll d’ós i el timus genera un gran repertori de limfòcits amb Abs o TcRs diferents; per altre banda, els limfòcits que reconeixen molècules o proteïnes pròpies són eliminats. Així, els limfòcits en circulació perifèrica poden reconèixer qualsevol proteïna que no té una seqüencia normal o pròpia de l’individu.
Àcid palmític i càncer
Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
Recentment s’ha publicat en una de les més prestigioses revistes científiques un treball realitzat per científics catalans, que suposa una excel·lent contribució al coneixement sobre les cèl·lules que originen les metàstasis. El procés de desenvolupament de metàstasi, pel qual algunes cèl·lules es desprenen del tumor i s’implanten en altres parts de el cos, és responsable de la majoria de les morts per càncer. En resum, els autors de la feina han demostrat que la proteïna CD36 és essencial per a l’aparició i el creixement de les metàstasis, han desenvolupat una estratègia per bloquejar-la i han observat que, al menys en ratolins, els greixos de la dieta intervenen en la progressió de el càncer.