En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.
No fa tant que el tractament del càncer depenia a grans trets, de l’òrgan de localització del tumor primari (si el tumor primari s’havia originat al pulmó, al còlon, a la mama, o a altres localitzacions), de la seva grandària o de si s’havia disseminat a altres parts del cos (metàstasi). Però amb els avenços en tècniques d’estudi del genoma (ADN), transcriptoma (ARN) o proteoma (proteïnes), els investigadors han après que un mateix tipus tumoral no té per què ser igual entre diferents pacients ni respondre igual a un mateix tractament. Per exemple, sabem que no hi ha un sol tipus de càncer de mama i que aquest es pot subdividir en diferents subtipus moleculars d’acord amb les seves característiques; alhora, cada un dels subtipus presenta comportaments clínics diferents i també diferències moleculars, que permeten en ocasions fer tractaments específics.
