El cáncer es una enfermedad cuyas tasas de supervivencia han mejorado considerablemente en las últimas décadas. En este sentido, una enfermedad que antes se convertía en invalidante, cuando no letal, ha pasado a considerarse una enfermedad crónica, compatible en un porcentaje significativo de casos con la vuelta a la ocupación anterior o una nueva adaptada a las circunstancias derivadas de la misma. Estas mejoras en cuanto a supervivencia y cronificación dependen de numerosos factores, entre ellos la localización del cáncer, la edad y el sexo de las personas.

Por otro lado, la incidencia del cáncer sigue aumentado, en parte por el incremento de la esperanza de vida, en parte por la exposición a viejos y nuevos contaminantes ambientales y laborales.

Continua llegint →

El sistema immune s’encarrega d’eliminar tot allò estrany per al nostre organisme, com virus o bactèries. Està format per tipus cel·lulars especialitzats. Els limfòcits B detecten directament estructures estranyes amb anticossos (Ab de “Antibody”) que després secreten per neutralitzar-les. Els macròfags mengen microbis i els digereixen per exposar a la seva membrana petits fragments de les proteïnes unides al complex major d’histocompatibilitat (MHC). Els limfòcits T reconeixen aquests petits fragments amb un receptor especial (el TcR de “T-cell receptor”) i s’activen per matar altres cèl·lules infectades que presentin els mateixos fragments. Les proteïnes o altres molècules detectades pels Ab o els TcRs s´anomenen antígens (Ag) i el petit fragment detectat s´anomena epítop. Un procés especialitzat de recombinació gènica que ocorre en el moll d´os i el timus genera un gran repertori de limfòcits amb Abs o TcRs diferents; per altre banda, els limfòcits que reconeixen molècules o proteïnes pròpies són eliminats. Així, els limfòcits en circulació perifèrica poden reconèixer qualsevol proteïna que no té una seqüencia normal o pròpia de l’individu.

Continua llegint →

Recentment s’ha publicat en una de les més prestigioses revistes científiques un treball realitzat per científics catalans, que suposa una excel·lent contribució al coneixement sobre les cèl·lules que originen les metàstasis. El procés de desenvolupament de metàstasi, pel qual algunes cèl·lules es desprenen del tumor i s’implanten en altres parts de el cos, és responsable de la majoria de les morts per càncer. En resum, els autors de la feina han demostrat que la proteïna CD36 és essencial per a l’aparició i el creixement de les metàstasis, han desenvolupat una estratègia per bloquejar-la i han observat que, al menys en ratolins, els greixos de la dieta intervenen en la progressió de el càncer.

Continua llegint →

El càncer és una malaltia que cada vegada es diagnostica de manera més precoç, fet que fa que la sincronia amb la vida laboral activa sigui cada vegada més freqüent. En el moment del diagnòstic i de planificar el tractament, habitualment es pren la decisió de no tenir en compte l’impacte sobre la vida laboral: “ara la prioritat és cuidar-te”, això es materialitza en que aquesta situació es “congela” mitjançant la fórmula administrativa d’una baixa mèdica. Aquest és el mecanisme  que  preveu  l’acció protectora de la Seguretat Social, donant dret a percebe una part del salari de la seguretat social (el 100% si per millora de conveni l’empresari ho ha de completar) i justificar l’absència laboral, eximint de la realització de qualsevol tasca laboral.

Continua llegint →

Vivim temps convulsos on predomina l’angoixa, la por pels altres i la nostra pròpia, la desesperança, la soledat, la impaciència i, sobretot, la incertesa. La incertesa de no saber si ens infectarem per aquesta maleïda malaltia denominada COVID-19, que s’ha convertit en una pandèmia, o si s’infectaran les persones estimades. La incertesa de quan podrem sortir del confinament i podrem tornar a fer vida “normal”. La incertesa de quan i com es retornarà a la feina. La incertesa de què serà de les persones autònomes, de les persones que estan amb un Expedient de Regulació Temporal (ERTO), de les que s’han quedat sense feina. És un impacte social i econòmic.

Continua llegint →

El nostre cos fa moltes setmanes que no té contacte amb el sol i no només això, sinó que el sol de maig, no és el mateix que el de febrer i en les pròximes setmanes comença el tan anhelat desconfinament, amb la idea d’estar en dos mesos gaudint d’una “nova normalitat”. Per aquest motiu és important protegir-nos i preparar la nostra pell pel sol.

Continua llegint →

Estem deixant enrere l’hivern i, encara que la fotoprotecció és un assumpte de tot l’any, toca adaptar el fotoprotector al nou clima. 

Continua llegint →

Què he de fer a partir d’ara? Quins hàbits de la meva vida he de canviar? Com serà el tractament? Farà mal? Podria haver-se evitat? El càncer, com a moltes d’altres malalties, fa despertar la por al desconegut i les preguntes s’acumulen a la nostra ment, sense que moltes vegades sapiguem a qui preguntar.

Continua llegint →

Una de les mesures preventives de la crisi de la COVID-19 ha estat evitar, en la mesura del possible, el contacte físic i els desplaçaments.  El voluntariat de les entitats federades a la FECEC s’ha adaptat a la situació de confinament i, malgrat el context, no ha parat de fer la seva tasca, acompanyant a través de trucades telefòniques o videoconferències.

Continua llegint →

La Casa dels Xuklis d’AFANOC, el Programa de Residències de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, la Llar- Residència d’Oncolliga Girona i els pisos d’acollida de la Fundació Enriqueta Villavecchia (FEV), quatre entitats que formen part de la FECEC, ofereixen allotjament per a persones amb diagnòstic de càncer que tenen la necessitat de desplaçar-se als hospitals de referència per seguir el tractament mèdic, sigui quina sigui la seva procedència, cultura i condició.

Continua llegint →