L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) s’encarrega de realitzar la inspecció, l’avaluació i el seguiment dels processos mèdics i sanitaris corresponents a les prestacions del sistema de la Seguretat Social en matèria d’incapacitats laborals.
També dictamina sobre l’adequació de les actuacions sanitàries del sistema sanitari públic, en el marc del procediment de responsabilitat patrimonial i realitza múltiples funcions d’avaluació mèdica, peritatge, arbitratge i d’assessorament i informe, essent el servei mèdic d’Inspecció en matèria d’incapacitats laborals.
Si el treballador no pot treballar, perd la seva capacitat de guany. És aquí on els sistemes de la Seguretat Social intenten protegir el treballador. Quan el treballador no pot treballar degut a una pèrdua de la seva salut, el sistema li proporciona dos tipus de prestacions, mentre estigui incapacitat per fer la seva feina:
- Prestacions sanitàries
- Prestacions econòmiques
Diferenciem dos tipus d’incapacitats laborals, segons la seva durada i limitacions funcionals, les que considerem temporals i les que són considerades permanents o previsiblement de llarga durada, una vegada esgotats els tractaments i les possibilitats terapèutiques o rehabilitadores segons l’evidència científica actual.
Per exemple, una grip comporta una situació de limitació temporal per anar a la feina. La pèrdua d’una cama en un accident comporta una situació definitiva de pèrdua funcional que ocasionaria una lesió permanent. Dintre de les lesions permanents aquestes poden ser o no invalidants.
La Incapacitat Temporal (IT) és la situació en la que es troba un treballador/a degut a una malaltia comuna o professional o a un accident, sigui o no de treball, amb caràcter temporal, que necessiti assistència sanitària i no pugui realitzar la seva feina. L’emissió de la baixa és responsabilitat del metge del pacient, unipersonal, així com el seu seguiment fins la milloria i/o curació.
Té una durada de 365 dies prorrogable a 180 dies més, només si es preveu que en aquest període es produirà la millora que permetrà la reincorporació laboral.
La incapacitat Permanent (IP) és la situació del treballador/a que, després d’haver estat sotmès al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i presumiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
La qualificació en els seus diferents graus vindrà donada en funció del percentatge de reducció de treball que reglamentàriament s’estableixi.
Es classifiquen segons el grau en parcial, total , absoluta i gran incapacitat, atenent la limitació que produeixen pel desenvolupament de les tasques de la seva feina, limiten algunes però no les fonamentals (parcial),limiten les fonamentals de la seva professió (total), limiten les diferents professions (absoluta) i requereix la necessitat de l’atenció i supervisió per tercera persona (gran incapacitat), per trobar-se amb dificultat per la realització de les ABVD.
El diagnòstic de la malaltia no és un criteri de valoració en si mateix. És la impossibilitat per realitzar una tasca o activitat determinada com a conseqüència d’una lesió o malaltia la que limita funcionalment la persona.
Per tal de valorar la incapacitat, no s’ha de conèixer només l’alteració de la salut, sinó relacionar-la amb l’activitat que es desenvolupa.
Diferències principals entre incapacitat i discapacitat
Com hem dit un diagnòstic clínic no és per se “incapacitant”, el que és incapacitant és la limitació funcional que origina el diagnòstic clínic, i la seva repercussió en l’activitat laboral de la persona de forma individual.
- Els sistemes de valoració són diferents i obeeixen a normativa diferent. La legislació és estatal. En el cas de les discapacitats obeeixen a barems d’àmbit Estatal i les incapacitats depenen de la Llei General de la Seguretat Social, també d’àmbit Estatal.
- La competència recau en els òrgans corresponents de les CCAA on han estat transferides les competències en matèria de qualificació:
a) la discapacitat depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Família
b) la Incapacitat del Departament de Salut (ICAM)
a) la incapacitat requereix d’un sistema de cotització previ en funció de la contingència determinant i ve donada per la limitació funcional que ocorre en el període de la vida laboral activa (es necessita carència) .Existeix la incapacitat en la modalitat no contributiva (no requereix carència)
b) la discapacitat no requereix de cotització i pot ocórrer des del naixement a la mort de la persona
a) una persona pot tenir una valoració d’alta discapacitat però no ser incapacitada laboralment
b) una incapacitat no requereix d’una discapacitat prèvia o reconeguda
a) la discapacitat ve donada per un/s diagnòstic/s clínic/s que comporta/en un barem de puntuació per cadascun d’ells (protocols i barems) i sumatoris
b) la incapacitat valora les limitacions funcionals per l’exercici de les professions.
Similituds entre la incapacitat i la discapacitat
- En ambdues es produeix l’avaluació per organismes tècnics qualificadors mitjançant dictamen preceptiu que resolt el director de l’Organisme competent en la matèria de la CCAA
- En ambdues poden ser objecte de revisió posterior una vegada reconegudes, o bé per agreujament o bé per milloria
- En ambdues es pot interposar reclamació prèvia administrativa contra la resolució, prèvia a la via jurisdiccional
- En ambdues poden haver-hi retribucions econòmiques i beneficis fiscals individuals i per les empreses contractants
- En ambdues es valoren les deficiències permanents o aquelles alteracions funcionals no recuperables (en cap cas temporals)
- En ambdues es requereixen un temps mínim d’establiment del diagnòstic i possible recuperació funcional
- En ambdues es requereixen les avaluacions amb criteris homogenis per donar garanties d’equitat als ciutadans/es i mecanismes de reclamació administrativa.
Lídia Domingo Ferrer
Subdirectora d’avaluacions Mèdiques
Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut