Arxiu d'etiquetes: càncer

dna-1500076_1920

Com s’adapta la medicina personalitzada a cada pacient oncològic?

En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.

No fa tant que el tractament del càncer depenia a grans trets, de l’òrgan de localització del tumor primari (si el tumor primari s’havia originat al pulmó, al còlon, a la mama, o a altres localitzacions), de la seva grandària o de si s’havia disseminat a altres parts del cos (metàstasi). Però amb els avenços en tècniques d’estudi del genoma (ADN), transcriptoma (ARN) o proteoma (proteïnes), els investigadors han après que un mateix tipus tumoral no té per què ser igual entre diferents pacients ni respondre igual a un mateix tractament. Per exemple, sabem que no hi ha un sol tipus de càncer de mama i que aquest es pot subdividir en diferents subtipus moleculars d’acord amb les seves característiques; alhora, cada un dels subtipus presenta comportaments clínics diferents i també diferències moleculars, que permeten en ocasions fer tractaments específics.

Continua llegint

virus-4937553_1920

Càncer i Covid-19, què en sabem un any després?

El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.

La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.

Continua llegint

La immunoteràpia: una nova estratègia terapèutica contra el càncer

inmuno

El sistema immune s’encarrega d’eliminar tot allò estrany per al nostre organisme, com virus o bactèries. Està format per tipus cel·lulars especialitzats. Els limfòcits B detecten directament estructures estranyes amb anticossos (Ab de “Antibody”) que després secreten per neutralitzar-les. Els macròfags mengen microbis i els digereixen per exposar a la seva membrana petits fragments de les proteïnes unides al complex major d’histocompatibilitat (MHC). Els limfòcits T reconeixen aquests petits fragments amb un receptor especial (el TcR de “T-cell receptor”) i s’activen per matar altres cèl·lules infectades que presentin els mateixos fragments.

Les proteïnes o altres molècules detectades pels Ab o els TcRs s’anomenen antígens (Ag) i el petit fragment detectat s’anomena epítop. Un procés especialitzat de recombinació gènica que ocorre en el moll d’ós i el timus genera un gran repertori de limfòcits amb Abs o TcRs diferents; per altre banda, els limfòcits que reconeixen molècules o proteïnes pròpies són eliminats. Així, els limfòcits en circulació perifèrica poden reconèixer qualsevol proteïna que no té una seqüencia normal o pròpia de l’individu.

Continua llegint