El càncer és una malaltia que cada vegada es diagnostica de manera més precoç, fet que fa que la sincronia amb la vida laboral activa sigui cada vegada més freqüent. En el moment del diagnòstic i de planificar el tractament, habitualment es pren la decisió de no tenir en compte l’impacte sobre la vida laboral: “ara la prioritat és cuidar-te”, això es materialitza en que aquesta situació es “congela” mitjançant la fórmula administrativa d’una baixa mèdica. Aquest és el mecanisme que preveu l’acció protectora de la Seguretat Social, donant dret a percebe una part del salari de la seguretat social (el 100% si per millora de conveni l’empresari ho ha de completar) i justificar l’absència laboral, eximint de la realització de qualsevol tasca laboral.
Aquesta decisió aporta inicialment molta tranquil·litat: “em concentro en curar-me i seguir el tractament”. Però el procés sovint és llarg, i no és lineal arribant un moment en el qual tornar a la “normalitat” és una necessitat per tal de poder avançar cap a la recuperació.
Per reprendre la normalitat entenem: tornar a sentir-nos útils, recuperar activitats que fèiem, disposar d’una rutina, horaris, … i la feina es un espai de la nostra vida que ens pot aportar aquest i d’altres actius positius sobre la nostra salut.
Però la realitat és que això no és fàcil. Per que el sistema considera que : “estàs al 100% o no estàs en condicions de treballar” i qui ho determina, no és cada persona, sinó el propi sistema mitjançant: durada estàndard de les malalties o durada màxima de la situació de baixa. I aquí apareix el primer dels problemes per plantejar-nos un retorn al treball desprès del càncer que sigui saludable, confortable, i que aporti elements terapèutics per refer-nos d’aquest procés de malaltia tant complex com és superar un càncer: el moment del retorn no té en compte a la persona ni les condicions de treball a les que ha de
¿Què cal tenir en compte abans del retorn al treball?
Cal enfocar aqueta relació de manera absolutament diferent:
En el disseny del tractament del càncer d’un pacient en actiu laboralment, hem de plantejar-nos en cada cas, quin treball fa, en quines condicions i quin paper vol que tingui la feina: Hem d’aprofitar l’impacte positiu de la feina i hem d’evitar que la feina tingui un impacte negatiu.
¿Com fer-ho? Aquí presentem 4 claus :
1.- DEFININT LA SITUACIÓ LEGAL: coneix els teus drets
Durant el tractament i recuperació, el fet d’estar de baixa mèdica és una situació legal que hem de saber gestionar. Hi ha 3 situacions legals diferents:
La baixa mèdica temporal o la incapacitat permanent:
La baixa és una situació temporal que ha de ser prescrita per un facultatiu del sistema públic de salut i ha de confirmar-se periòdicament. Aquesta documentació s’ha de fer arribar a l’empresari i la llei estableix que hi ha un termini legal de 3 dies per fer-ho.
La empresa pot haver acordat amb la Mutua d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que aquesta faci un seguiment de la baixa mèdica emesa pel sistema públic com a malaltia per causa comú. Caldrà saber que ens poden citar a un reconeixement mèdic i que tenim obligació d’anar-hi perquè la no assistència pot suposar una proposta d’alta a la inspecció mèdica. En cas de que per conveni col·lectiu la empresa hagi de complementar la prestació econòmica durant aquest període fins al 100% del salari, pot suposar l’eliminació d’aquest complement.
Pot ser que al finalitzar la baixa mèdica, la nostra salut quedi afectada i ens limiti la capacitat per treballar de manera permanent, en aquests casos passarem a una situació d’incapacitat permanent (o invalidesa) mitjançant una valoració de la Inspecció Mèdica. Es determinarà si la incapacitat permanent és només per la professió habitual, per totes les professions o, fins i tot, per part de les activitats quotidianes. Aquesta valoració anirà associada a una prestació econòmica (pensió o invalidesa en l’argot popular).
Pot ser que la malaltia ens hagi generat una incapacitat per treballar que es consideri que és permanent i que per tant doni dret a una protecció en el marc dels drets socials (no els laborals) donant-nos dret al reconeixement d’una situació de discapacitat per la realització d’activitats personals/socials.
Pot ser que finalitzada la baixa mèdica no tinguem una discapacitat permanent, però si el dret a una protecció especial perquè tenim una especial sensibilitat en vers les condicions de treball, que en aquest cas, significa que l’empresa ha d’aplicar mesures de prevenció addicionals per protegir-te.
Hem de saber que podem estar en més d’una d’aquestes situacions alhora.
Identifica-les i actua!
2.- PARLANT AMB L’INTERLOCUTOR ADECUAT. Qui es qui?
Per al reconeixement de cadascuna d’aquestes situacions legals en les que hi puguis trobar-te, tens un interlocutor diferent.
Per la baixa laboral o si és una incapacitat permanent (invalidesa):
El teu referent serà el metge de família i els facultatius del servei públic de salut, que hauran d’informar la teva situació i l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), amb el suport assistència de l’ICAM (tribunal Mèdic a Catalunya) farà les valoracions i el reconeixement dels teus drets.
Per la discapacitat:
En aquest cas, les oficines d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, són els encarregats de fer els tràmits. Pots trobar informació a aquest web per localitzar-les https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/el_departament/adreces_i_telefons
Per la especial sensibilitat:
En aquest cas, no hi intervé cap organisme, sinó que aquesta és una situació que s’ha de gestionar internament a cada empresa, i que és fruit d’un anàlisi de les condicions de treball i l’estat de salut d’una persona treballadora per part del servei de prevenció.
En aquest cas, cal que comptis amb el suport dels Delegats/des de Prevenció, que són els representants legals específics en aquesta matèria a les empreses i que en un procés d’eleccions sindicals als centres de treball són triats entre la plantilla.
3.- INVOLUCRANT A L’EMPRESA: anticipant-nos
L’evidència científica ens diu que quan més llarga és la baixa mèdica i més temps estem sense contacte, més difícil es fa el retorn i més angoixa genera la tornada al treball. Cada persona ha de trobar la forma de mantenir un contacte periòdic que permeti un clima propici per identificar oportunitats i generar complicitats.
L’empresari, arribat el moment de la incorporació, haurà de proposar la realització d’una vigilància de la salut (examen mèdic per part del servei de prevenció) per tal de veure si és apte o requereix adaptacions o no és apte i no pot tornar al lloc de treball.
Aquest reconeixement és voluntari, però val la pena fer-ho, sempre i quan portem la nostra reflexió feta en termes de si creiem que podem fer la nostra feina, en quines condicions i si no ho podem fer, tenim una proposta o alternativa per solvatar-ho.
4.- ACORDA I PLANIFICA: parla i negocia amb l’empresa
Amb la informació que tenim sobre el nostre estat de salut (elaborada pel servei públic, pel servei de prevenció) i la nostra reflexió, podeu comptar amb el suport dels delegats/des de prevenció i proposar una conversa amb l’empresa per parlar del retorn.
Aquí és el moment d’acordar com serà la incorporació al treball:
Progressiva i en el mateix lloc de treball amb les mateixes funcions
Amb una reducció horària diària a compte de vacances o sense retribució o recuperables en el proper període
Amb una part de la jornada teletreballant i l’altra presencial
Amb un canvi de funcions provisional o definitiu i suport per fer aquesta nova feina, …
En cada cas, s’ha de trobar una fórmula que satisfaci les diverses necessitats. Això s’ha de parlar, concretar i es recomanable que estigui per escrit.
En aquest acord, cal que s’inclogui tot el període de seguiment de salut. Caldran visites a oncòlegs, analítiques, proves d’imatge, especialistes… tot això son absències puntuals que s’han de poder anticipar en la mesura del possible.
Per això, cada vegada més cal que a l’entorn laboral hi hagi programes que acompanyin a les persones que s’hi trobin en aquesta situació, per poder sistematitzar i fomentar aquestes mesures.
Ja comencem a tenir algunes bones pràctiques, però malauradament no són generalitzades, encara queda molt per fer, i el nostre marc jurídic no sempre encaixen totes les solucions, però hem començat el camí i entitats com la FECEC i el seu programa “després del càncer” impulsen que amb ajuda i acompanyament ho podem aconseguir i per tant hi col·laboro activament, perquè la meva missió també és ajudar a fer-ho possible!
Autora: Loly Fernández Carou, Relacions laborals i técnica superior en prevenció de riscos laborals i consultora experta en Salut Laboral i professora associada a la UAB.