Abandonar el tabac deixa empremta a l’ADN


Data: 3 de febrer de 2020

Dels efectes negatius del tabac se n’ha parlat molt, principalment per l’elevat percentatge de càncers de pulmó que provoca, així com problemes cardiovasculars i respiratoris greus.

Fumadors-terrassa-imatge-darxiu-ACN_1366073574_23107827_651x366

Se n’ha parlat quasi tant com dels beneficis de deixar de fumar, que es podrien resumir en revertir gradualment els perjudicis. Tot i que es tracta de dades més que contrastades científicament, falta veure si a nivell cel·lular i genètic aquesta millora es veu reflectida. I la resposta, segons un estudi publicat avui a Nature per Peter Campbell, del Wellcome Sanger Institute, és que la càrrega de mutacions en cèl·lules pulmonars d’exfumadors és similar a la d’aquells que no han fumat mai.

Dit d’una altra manera: deixar de fumar millora els nostres gens i ho fa relativament ràpid. “Mai és tard per deixar de fumar”, assegura l’investigador. L’estudi publicat a Nature és el primer al món que avalua els efectes genètics del tabaquisme.

Per entendre l’abast d’aquesta recerca calen algunes nocions de biologia cel·lular. Quan una cèl·lula es divideix també ho fa la cadena d’ADN, de manera que les dues descendents tenen cadascuna una còpia del codi genètic. Aquest procés té un punt d’imperfecte: es produeixen molts errors –mutacions– en la duplicació.

La major part es reparen de manera natural. Però no totes. Algunes de les mutacions donaran lloc a cèl·lules inviables que el mateix organisme destrueix mentre que d’altres són irrellevants. Algunes, si és que acumulen prou errors, iniciaran la formació d’un tumor.

En condicions naturals, una cèl·lula pulmonar té una càrrega que oscil·la entre 1.000 i 4.000 mutacions. Està clar que no pas totes cancerígenes. De fet, cap o ben poques. En el cas d’un fumador actiu es poden arribar a detectar fins a 10.000 mutacions. I en un 70% dels casos, n’hi haurà de cancerígenes i promotores d’un tumor que, als països occidentals, causa més del 20% de les morts per càncer.

El que s’ha vist en la investigació de Campbell és, en primer lloc, aquest diferencial tan rellevant en la càrrega de mutacions. Ho ha estudiat a partir del genoma de gairebé 700 mostres a partir de biòpsies en 16 persones. Entre elles, fumadors, no fumadors i exfumadors, uns de recents i d’altres que fa anys que no fumen.

L’anàlisi de les dades arriba a la conclusió que un subgrup de cèl·lules anomenades de protecció dels exfumadors podrien explicar per què deixar de fumar redueix el risc de desenvolupar càncer de pulmó. Segons els investigadors del Wellcome Sanger Institute i de la University College de Londres, en comparació amb els fumadors actius, les persones que havien deixat de fumar tenien cèl·lules de pulmó més sanes genèticament.

Tècnicament, sempre queda un romanent de cèl·lules sanes al pulmó dels fumadors. Quan deixen de fumar, explica Campbell, es dona “una oportunitat” perquè les cèl·lules danyades siguin substituïdes progressivament per les sanes.

En l’estudi es detalla que 9 de cada 10 cèl·lules pulmonars en els fumadors presenten fins a 10.000 canvis genètics addicionals respecte dels no fumadors. L’origen de les mutacions l’atribueixen directament a les substàncies químiques del fum del tabac. Més d’una quarta part d’aquestes cèl·lules danyades presenten en l’estudi almenys una mutació de caràcter director, cosa que explica per què el risc de càncer de pulmó és molt més elevat en les persones que fumen.

De manera sorprenent, el treball també revela l’existència d’un grup considerable de cèl·lules en les vies respiratòries dels exfumadors amb característiques genètiques similars als no fumadors. Els exfumadors, d’altra banda, tenen fins a quatre vegades més cèl·lules sanes que els fumadors actius.

Autor: Diari Ara (29/01/2020)
TORNAR