“Arribarem a curar el 70% dels càncers”


Data: 8 de gener de 2020

Entrevista a Ramon Salazar,  Cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO l’Hospitalet

780_0008_5891244_144c062f6cf672a977bf7b600e0f6992

Què pot passar en els propers deu anys en relació amb la lluita contra el càncer?
Hi haurà molts avenços en els diagnòstics, en etapes inicials dels tumors. Això serà possible perquè s’avançarà en un concepte molt interessant, que és el de la biòpsia líquida, que implica que a través d’una anàlisi de sang podem detectar mutacions que provenen dels tumors i que s’excreten a la sang i són detectables.
Això pot augmentar molt la capacitat dels programes de detecció precoç, amb la qual cosa es podrà diagnosticar molt més sovint en els estadis més inicials del tumor. D’aquesta manera, es millorarà el pronòstic dels pacients. No es tracta d’un avenç estricte per a la propera dècada, però sí que suposarà canvis molt importants en els propers vint o trenta anys.
I pel que fa als tractaments?
Aquest és un altre apartat en què estem millorant contínuament i de tant en tant apareix alguna millora que canvia substancialment el pronòstic d’algunes malalties. En la darrera dècada, hi ha hagut la revolució de la immunoteràpia del càncer, que és un altre vessant molt important.
En què consisteix?
Són medicaments i tractaments molt avançats que el que fan és modificar el nostre propi sistema immunològic perquè siguin unes cèl·lules d’aquest sistema, el limfòcits T, els que lluitin contra el mateix càncer. És a dir, a part de desenvolupar medicaments que actuen directament contra el càncer –que també és una via de progrés i d’anar d’avançant–, estem desenvolupant medicaments i tractaments cel·lulars que el que fan és modular la resposta immunològica de cada persona contra el seu propi càncer. S’ha avançat molt en els últims cinc anys, però crec que en la propera dècada hi haurà una eclosió d’aquests tractaments.
Això vol dir que s’utilitzaran en més pacients?
MILLOR DIAGNÒSTIC

“La biòpsia líquida permetrà detectar amb una anàlisi de sang mutacions dels tumors i en facilitarà el diagnòstic precoç”

Ara s’estan utilitzant massivament en malaltia metastàtica, quan el tumor ja s’ha estès, i estan demostrant que poden perllongar l’esperança de vida. I el que estem començant a fer és incorporar en malaltia ressecable inicial, és a dir abans o després d’operar un tumor primari, i també estem veient resultats molt satisfactoris.

Per tant, la propera dècada serà la de la consolidació de la immunoteràpia com a tractament complementari de la cirurgia en els tumors localitzats i no només en els metastàtics com fins ara. A més, hi haurà noves combinacions de tractaments per fer-los més efectius. Per exemple, combinar immunoteràpia amb quimioteràpia i altres medicaments que s’estan desenvolupant, dirigits contra vulnerabilitats específiques de les cèl·lules tumorals, amb la qual cosa l’esperança de vida dels nostres pacients augmentarà significativament.

En quin percentatge es produirà aquest augment de l’esperança de vida?
Si ara estem curant un 60% dels càncers, potser en els propers deu anys ens aproparem al 70%. Això és una aposta personal, una intuïció que tinc a partir dels avenços que identifico tant en la detecció precoç com en els tractaments de la malaltia localitzada.
I en la malaltia metastàtica?
Potser no curarem, però allargarem l’esperança de vida i augmentaran les possibilitats de cronificar la malaltia. Ara ja estem en situacions en què no podem curar, però podem fer que els pacients convisquin amb la malaltia cinc, deu, quinze o vint anys, i això també millorarà.
Els tractaments seran més personalitzats?
Els tractaments d’immunoteràpia van per dues vies. D’una banda, la farmacològica, que està dirigida en funció del tipus tumoral i de la resposta autòctona que genera cada tumor al seu hoste. Se seleccionaran subtipus tumorals a partir d’una sèrie de característiques moleculars del tumor, però també immunològiques del mateix pacient. Tanmateix, seran fàrmacs universals i s’identificarà a quins pacients els poden anar bé i a quins no. I, d’altra banda, s’estan desenvolupant teràpies cel·lulars, mitjançant les quals al pacient se li poden extreure limfòcits que es manipulen amb enginyeria genètica al laboratori i després es reinfonen de nou al seu organisme. Això sí que és medicina totalment personalitzada.
Del 70% de casos que es podrien arribar a curar en el futur, n’hi ha algun que sigui més fàcil d’abordar?
Els que tindran una milloria més probable són aquells tumors que per les seves característiques moleculars tenen moltes mutacions i generen més resposta immunològica autòctona. En aquests casos ho tindrem més fàcil per augmentar aquesta resposta que ja existeix. I quins són els que d’entrada generen més autoimmunitat? El de pulmó, el de pell, el de bufeta, el de cap i coll, el d’esòfag, el renal, i unes quantes malalties hematològiques per a les quals hi haurà molts avenços amb tractaments immunològics personalitzats, com les leucèmies, els limfomes i mielomes.
Hi haurà prou finançament?
Seria molt important que hi haguessin polítiques públiques que preveiessin més recursos per a la recerca contra el càncer. Malauradament, és una malaltia que afecta tantíssima gent que, proporcionalment, la mort i la pèrdues d’anys de vida que provoca mereix aquest focus en la distribució de recursos. Hem de tenir en compte que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer en algun moment de la seva vida i, per tant, tots estem en risc molt real i significatiu de convertir-nos en pacients de càncer en qualsevol moment.
I pel que fa a la prevenció, què s’hauria de tenir en compte?
La prevenció és crucial: una bona dieta, exercici, evitar el sobrepès i l’exposició social sense protecció, evitar el tabac, l’alcoholisme… tot això és essencial per disminuir la incidència del càncer. Qualsevol política que ajudi a disminuir els factors de risc serà la més eficient i la de menys cost per reduir les morts per càncer. És molt més fàcil i barat prevenir un càncer que curar-lo. En aquesta línia, s’haurien de gravar els aliments poc saludables i bonificar els més saludables. La primera part és possible, la segona ja no n’estic tan segur.
Autor: La República (03/01/2020)
TORNAR