Descobreixen un taló d’Aquil·les universal dels tumors sòlids que permetrà personalitzar els tractaments


Data: 16 de febrer de 2021

Una proteïna activada en cèl·lules cancerígenes les protegeix enfront del mal genètic ocasionat per la quimioteràpia i la radioteràpia

Medical concept of cancer on an abstract background. 3d illustration of T cells or cancer cells.

Per què alguns tumors responen molt bé a la quimioteràpia i la radioteràpia, mentre que uns altres, en canvi, no, es deu a nombrosos factors -des de les pròpies característiques del tumor fins a l’estat del pacient- molts dels quals encara es desconeixen. I, no obstant això, descobrir aquest taló d’Aquil·les és crucial per a poder seleccionar el tractament més adequat per a cada pacient, evitar efectes secundaris innecessaris, i millorar el seu pronòstic i supervivència.

En aquest sentit, investigadors de l’Institut d’Oncologia de Catalunya (ICO) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, en col·laboració amb científics de la Universitat de Califòrnia San Francisco (UCSF), als Estats Units, han identificat per primera vegada un mecanisme de control de la reparació de l’ADN que posseeixen la majoria de tumors sòlids i que permet predir quins pacients respondran a la quimioteràpia i la radioteràpia. La troballa, que publiquen a l’Science Traslational Medicine, obre la porta a buscar fàrmacs que actuïn contra aquest mecanisme per a així sensibilitzar als tumors i fer que responguin als tractaments. És un pas important cap a l’anomenada medicina personalitzada.

La radioteràpia i la majoria de quimioteràpies, els dos tipus de tractaments estàndard en càncer, funcionen provocant danys en l’ADN. Com les cèl·lules cancerígenes es caracteritzen per dividir-se molt ràpid i per ser genèticament inestables a causa de la gran quantitat de mutacions que acumulen, són més susceptibles a aquests danys. Ara bé, els científics han vist que quan tenen activada una proteïna anomenada TFGb, aquesta les ajuda a reparar el mal genètic, la qual cosa fa que els tumors siguin més resistents als tractaments.

El descobriment del paper que exerceix aquesta proteïna en els mecanismes de reparació de l’ADN parteix d’una observació inicial que van fer els investigadors en tumors de cap i coll. Alguns d’aquests càncers estan associats al virus del papil·loma humà (VPH) i van veure que són els que, precisament, responen millor a la radioteràpia. “La quimio i la ràdio porten a la remissió del 70% dels tumors de cap i coll que són VPH positius i de solo el 30% en els quals són VPH negatius”, explica Mary Helen Barcellos-*Hoff, investigadora de la UCSF i colíder d’aquest estudi, que afegeix que van comprovar que en els tumors VPH positius, TFGb estava desactivat, per la qual cosa les cèl·lules tumorals eren incapaces de reparar el mal en el seu ADN i acabaven morint.

A continuació, per a saber si allò també succeïa en altres tumors, van utilitzar dades de més de 10.000 tumors primaris -els més freqüents en la població, com a pulmó, mama, ovaris o pròstata-, així com informació sobre els tractaments administrats i els seus resultats procedents de la base de dades americana Atles del Genoma Humà. I van descobrir que allò que succeïa amb els càncers de cap i coll VPH positius, es repetia en pràcticament tots els tumors que van analitzar: si tenien l’TFGb activat, aconseguien reparar millor i responien menys als tractaments.

Així mateix, els investigadors van veure que quan aquesta proteïna -que en les cèl·lules sanes actua reparant danys genètics per a evitar que es desenvolupin tumors, precisament- estava desactivada, la cèl·lula posava en marxa un altre sistema de reparació de l’ADN alternatiu, que és poc eficaç, produeix molts errors i acaba fent a les cèl·lules tumorals encara més susceptibles al mal generat per la immunoteràpia i la radioteràpia.

Realitzant un assaig genètic, podrem predir en el futur si un pacient es beneficiarà o no dels tractaments estàndard i en quina mesura. Si prediem que no respondrà, podríem oferir una alternativa, basada en l’ús de fàrmacs que es dirigeixin a inactivar TFGb“, explica a La Vanguardia Miquel Àngel Pujana, investigador del programa Procuri ICO-IDIBELL.
En l’estudi, realitzat en línies cel·lulars i ratolins, els investigadors també van veure que combinar l’administració de molècules que inhibeixen TFGb juntament amb teràpies tòxiques per a l’ADN, com quimio i ràdio, incrementava de manera significativa la resposta als tractaments.

El següent pas serà realitzar un assaig clínic per a comprovar que en humans inhibir l’TFGb resulta efectiu per convertir els tumors en resposta. “Seria molt beneficiós per a alguns càncers, sobretot el glioblastoma, que té una supervivència del 20%, per al qual la radioteràpia és el tractament estàndard”, considera Pujana, que explica que l’ICO ja està en converses amb centres dels EUA i del Regne Unit per a, precisament, realitzar un assaig clínic amb diferents tumors, “idealment aquells que es puguin beneficiar més, com a ovari, pulmó, glioblastoma”, apunta aquest investigador.

Autor: LA VANGUARDIA
TORNAR