Descobreixen l’activitat immunomoduladora d’un fàrmac que milloraria l’eficàcia de la immunoteràpia contra el càncer de mama


Data: 15 de desembre de 2020

Tot i l’èxit de la immunoteràpia en el tractament de càncers com el de pulmó o el melanoma, aquesta segueix sense ser eficaç en càncers de mama per ser tumors “freds”, amb baixa infiltració de cèl·lules immunològiques. Els tumors utilitzen estratègies per evadir la vigilància immunitària reduint la infiltració de cèl·lules que els podrien atacar o atraient cèl·lules immunosupressores. Aquestes estratègies poden fer que els càncers de mama no responguin a la immunoteràpia i contribueixin al mal pronòstic observat en càncers de mama en dones joves. Per aquesta raó, la identificació d’una teràpia que pugui convertir tumors immunitàriament “freds” -en els què la immunoteràpia no és efectiva- en tumors “calents” representaria un pas important per augmentar l’eficiència de teràpies immunològiques per al càncer de mama, ja que aquestes es basen en la reactivació de les cèl·lules immunes perquè ataquin les tumorals.

Screenshot 2020-12-14 at 11.39.22

En un article publicat avui a la revista Nature Communications, el Grup de Transformació i Metàstasi de la Dra. Eva González-Suárez, primer des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i actualment al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), proposa la via de senyalització cel·lular RANK com a candidata clau per modular la resposta immunitària en els tumors de mama. A més, en col·laboració amb el Dr. Christos Sotiriou, de l’Institut Jules Bordet de Bèlgica, han confirmat l’activitat immunomoduladora de la via d’RANK en un assaig clínic en pacients premenopàusiques amb càncer de mama luminal, un dels més resistents a la immunoteràpia.

L’estudi descriu que la inhibició de la proteïna RANK promou el reclutament de cèl·lules immunes a l’interior del tumor en models de ratolí i en pacients amb càncer de mama. A més, els tumors semblen ser més sensibles a la immunoteràpia després de la inhibició de la via de RANK a les cèl·lules tumorals. Aquests resultats suggereixen que aquesta proteïna està exercint un paper essencial en la comunicació entre cèl·lules tumorals i immunològiques. A més, apunten a la via RANK com una possible via d’escapament a la immunoteràpia dels tumors.

L’assaig clínic, liderat pel Dr. Sotiriou, amb pacients de càncer de mama premenopàusiques en estadis primerencs va mostrar que les pacients toleren bé l’administració d’un anticòs monoclonal inhibidor de RANKL, a més, va mostrar bons resultats augmentant la infiltració de cèl·lules immunitàries en els tumors i es van identificar biomarcadors que podrien ajudar a seleccionar les pacients que es beneficiarien de la teràpia.

La força d’aquest treball resideix en el fet que dos estudis independents, un assaig clínic i una investigació preclínica, conclouen igualment que la inhibició de la senyalització de RANK augmenta la resposta immunitària antitumoral.

La Dra. González-Suárez indica que “l’anticòs monoclonal que estem provant en aquest estudi s’utilitza de forma rutinària per al tractament de malalties òssies com l’osteoporosi i metàstasi als ossos, però no per al tractament de el càncer. Els nostres resultats donen suport a l’ús d’aquest anticòs en combinació amb la immunoteràpia contra el càncer de mama”, i afegeix, “amb aquesta estratègia podríem convertir els tumors de mama immunològicament freds en tumors sensibles a l’activitat del sistema immunològic”.

Vigilància immunitària dels tumors

El sistema immunològic, que reconeix els microorganismes estranys, virus i bactèries, i proporciona una resposta per destruir aquests agents causants de malalties, exerceix un paper similar en la protecció de el cos contra les malignitats. Les cèl·lules canceroses expressen proteïnes anormals que poden ser reconegudes per les cèl·lules immunes; aquestes proteïnes actuen com etiquetes que permeten el sistema immunològic trobar i destruir aquestes cèl·lules.

La presència de cèl·lules immunes a l’interior del tumor, l’anomenada infiltració immunitària, s’associa a un bon pronòstic. No obstant això, els tumors tenen mecanismes que els permeten escapar de les respostes immunes que solen prevenir el desenvolupament de tumors malignes, el que fa que la immunoteràpia encara no sigui plenament efectiva en el tractament de diversos tipus de càncer. Treballs com el que ara publiquen l’IDIBELL i el CNIO contribueixen a millorar aquesta estratègia tan prometedora per als tractaments oncològics.

L’estudi ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, l’Institut de Salut Carlos III, l’Agència Europea de Recerca, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, la Fundació La Marató de TV3, el Fons Nacional per a la Recerca Científica de Bèlgica, Télévie, l’Institut Nacional de Salut d’EE. UU. i Amgen.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Autor: IDIBELL
TORNAR