La gestió dels pacients hemato-oncològics en temps de la COVID19


Data: 13 de maig de 2020

A principis d’abril l’equip d’Anna Sureda va publicar una reflexió, a la revista ‘The Lancet. Haematology‘, sobre la gestió de pacients amb càncer en temps de Covid-19.

Hematologia-200511.jpg_1188731127

En el moment d’escriure l’article l’onada només estava arribant i calia organitzar el personal sanitari i els pacients per afrontar-la de la millor manera possible. Ara passades unes setmanes, hem parlat amb ells perquè ens expliquin què els va portar a fer aquesta reflexió, com han anat gestionant les diferents mesures que van implantar, i quines conclusions n’estan treien.

L’hematòleg del Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO i del Grup de Tumors hematopoètics i limfoides de l’IDIBELL, primer autor de l’article, Alberto Mussetti que és d’origen italià i que havia treballat anteriorment a Milà, ja va començar a rebre informació sobre la necessitat de crear un pla per tal de poder gestionar als pacients hemato-oncològics per part dels seus antics companys, molt abans que la pandèmia arribes a Catalunya. En aquell moment, tota la informació que provenia d’Itàlia i dels països asiàtics, era molt valuosa per tal de prevenir i poder organitzar com poder afrontar el que podia acabar arribant a casa nostra.

L’hematòloga clínica de l’ICO l’Hospitalet, Clara Maluquer, indica que, en el moment d’escriure l’article, aquí s’estaven començant a organitzar metges i serveis d’hospitals, però també calia organitzar els pacients, especialment els pacients oncològics, ja que possiblement tenien un major risc d’infecció per Covid-19, o que aquesta fos més greu.

Els pacients oncològics són pacients que es troben immunodeprimits a conseqüència dels tractaments que reben per a la seva malaltia, això els fa especialment sensibles a infeccions com la del SARS-CoV-2, a més, solen ser pacients d’edat avançada, el que suposa un altre factor de risc. Per tal de protegir aquests pacients, i evitar col·lapsar més un sistema que es preveia col·lapsat, l’article plantejava tres recomanacions bàsiques: posposar visites i tractament de pacients oncològics que fossin ajornables, crear barreres físiques entre aquests pacients i els pacients Covid-19, i finalment, potenciar l’ús d’eines telemàtiques i de la telemedicina.

Ajornar tot el que era ajornable
La cap del Servei d’Hematologia Clínica de l’ICO, Anna Sureda indica que s’ha avaluat cas per cas, fent un balanç entre risc i benefici, “el càncer és una malaltia que pot ser mortal, fins on assumim el risc de la Covid-19 i fins on el mateix risc del càncer?” es pregunta.

Durant aquestes setmanes el doctor Mussetti ha estat recollint dades de com les recomanacions donades estaven afectant el servei d’hematologia clínica, dades amb les quals n’està preparant un article. Ens avança que la disminució de visites ha estat molt significativa, han baixat fins a un 50-60% les primeres visites i han disminuït els tractaments que podien esperar unes setmanes.

Pel que fa a les primeres visites, es tracta de pacients que encara no tenen un diagnòstic, que a causa de la situació eviten anar a l’hospital per por, això ha acabat atraçant diagnòstics i primeres visites.

Clara Maluquer ens parla d’un cas molt especial, els assajos clínics. Explica que en aquests estudis hi participen pacients que no tenen tantes opcions de tractament, i que per tant, en molts casos l’ajornament no és factible. No obstant això, assegura que molts d’aquests assajos han aturat el reclutament per no provar noves molècules de les quals no se’n coneixia els efectes secundaris i el grau d’immunosupressió que provocaven. Tot amb l’objectiu de no sobrecarregar un sistema que ja es trobava molt tensat.

Barrera física per evitar possibles contagis
A Llombardia s’havien assignat dos instituts oncològics com a centres lliures de coronavirus, en els quals no es tractaven pacients afectats pel virus. En les recomanacions plantejades a l’article, també es proposava crear algun tipus de barrera física que impedís el contacte dels pacients oncològics i els de Covid-19.

La distribució dels hospitals del campus de Bellvitge ha suposat un avantatge, ja que l’ICO l’Hospitalet ( a l’edifici de l’Hospital Duran i Reynals) està separat per una autovia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, on la càrrega viral era més elevada. Això ha permès crear un compartiment estanc, ja que els pacients oncològics no passaven per l’Hospital de Bellvitge.

Augment de la Telemedicina
Els investigadors asseguren que tots els serveis de l’ICO han procurat canviar totes les visites que fossin possibles a visites telefòniques, les dades indiquen que aquestes han augmentat fins a un 500-600% les últimes setmanes.

L’equip ja ha començat una iniciativa per a la implantació d’una aplicació telefònica pel seguiment de pacients COVID19. Es tracta d’una eina no invasiva, on els pacients diagnosticats faran seguiment de diferents paràmetres mèdics com la pressió arterial, ritme cardíac o saturació d’oxigen en sang. Això permetrà als metges poder fer un seguiment exhaustiu i a distància dels seus pacients.

Mussetti compara la pandèmia de la COVID19 amb un tsunami que ho arrasa tot, i ara que sembla que el pitjor ja ha passat, podem començar a avaluar les destrosses, estudiar l’efecte de les mesures preses, i valorar tot allò aprés. Anna Sureda, indica que han hagut d’aprendre molt de pressa, però que probablement moltes de les noves lliçons han entrat per quedar-se, com és el cas de l’ús de les noves tecnologies en la medicina.

Autor: Institut Català d'Oncologia (12/05/2020)
TORNAR