Entendre per què un tumor genera metàstasi en uns òrgans i no en altres és una de les majors aspiracions de l’oncologia, i també una de les més antigues. Fa 126 anys el metge britànic Stephen Paget va formular la seva teoria de llavor i substrat, que defensa que la metàstasi necessita cèl·lules tumorals -semillas- que es dispersen, però a més un ambient acollidor -un substrat fèrtil- en l’òrgan de destí. No obstant això, des de llavors “el progrés per descodificar els mecanismes que dirigeixen la metàstasi a òrgans específics ha estat insuficient”, escriuen a Nature els autors del treball.
En els últims anys Hèctor Peinado, cap del Grup de microambient i Metàstasi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), a Madrid, ha desenvolupat, juntament amb David Lyden, del Weill Cornell Medical College i Jaqueline Bromberg, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center , als Estats Units, una teoria que es recolza en la llavor i substrat de Paget, i l’amplia, segons l’estudi, en què han participat científics de set països.
Ayuko Hoshino i Bruno Costa-Silva, coautors del treball, han recopilat juntament amb Peinado i Lyden indicis que els tumors emeten milions de vesícules carregades amb una representació de les seves proteïnes i el seu contingut genètic, anomenades exosomes, a manera de naus missatgers o destacaments , i són aquests exosomes els que s’ocupen que els òrgans de destinació estiguin preparats per acollir les cèl·lules tumorals. En concret, els exosomes desencadenen en l’òrgan de destinació la resposta molecular necessària -inflamació, vascularització, entre altres- per acollir les cèl·lules tumorals, de manera que quan aquestes arribin puguin proliferar.
“Aquest mecanisme que postulem era fins ara desconegut en la formació de nínxols metastàtics”, explica Peinado. El treball actual corrobora la seva existència, perquè confirma que els exosomes tenen un paper crucial en la formació de les metàstasis.