Com s’adapta la medicina personalitzada a cada pacient oncològic?


Data: 7 de setembre de 2021
dna-1500076_1920 En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests. No fa tant que el tractament del càncer depenia a grans trets, de l’òrgan de localització del tumor primari (si el tumor primari s’havia originat al pulmó, al còlon, a la mama, o a altres localitzacions), de la seva grandària o de si s’havia disseminat a altres parts del cos (metàstasi). Però amb els avenços en tècniques d’estudi del genoma (ADN), transcriptoma (ARN) o proteoma (proteïnes), els investigadors han après que un mateix tipus tumoral no té per què ser igual entre diferents pacients ni respondre igual a un mateix tractament. Per exemple, sabem que no hi ha un sol tipus de càncer de mama i que aquest es pot subdividir en diferents subtipus mol·leculars d’acord amb les seves característiques; alhora, cada un dels subtipus presenta comportaments clínics diferents i també diferencies moleculars, que permeten en ocasions fer tractaments específics. El desenvolupament d’un tumor està relacionat amb certes alteracions genètiques (en l’ADN) que els fan diferents de les cèl·lules normals. Els gens contenen la informació que determina com s’ha de comportar una cèl·lula; si aquesta informació (seqüència genètica) varia (mutació, metilacions) les cèl·lules poden adquirir característiques noves com ara, tornar-se immortals, tenir la capacitat de sobreviure en suspensió (a la sang) o poder colonitzar altres òrgans (metàstasi). Algunes d’aquestes alteracions es produeixen en diferents tipus de tumors. Per exemple, el gen BRAF es troba freqüentment alterat en melanomes però també en una petita proporció de tumors colorectals. Els investigadors han desenvolupat tractaments que ataquen específicament la forma mutada del gen BRAF. Aquests fàrmacs es poden utilitzar en pacients de melanoma i de còlon (en aquest cas, combinats amb altres) que contenen aquesta alteració. D’altra banda, alguns pacients que presenten tumors de mama, pàncrees i ovari són portadors d’una alteració en els gens BRCA1/2 que, per un costat els fan més proclius a desenvolupar aquests tumors i per l’altre, al fet que aquests siguin més sensibles als tractaments amb inhibidors de PARP. Sovint els tumors que desenvolupen tenen també aquesta alteració de BRCA1/2. A partir d'aquests coneixements, s’ha desenvolupat el concepte de medicina personalitzada (en aquest cas, també es pot anomenar oncologia personalitzada) que consisteix en l’ús de la informació molecular, patològica i clínica del tumor d’un individu per part de l’oncòleg, per tal d’orientar-lo en el diagnòstic i el tractament d'aquest. També es considera medicina personalitzada el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra les alteracions específiques dels tumors. Imagen 1 L’aplicació de la medicina personalitzada és molt recent i ha fet que els hospitals s’hagin hagut d’adaptar i implementar noves formes de treball. Per exemple, alguns hospitals han format comitès de biologia molecular que són multidisciplinaris (intervenen diferents professionals, com oncòlegs, biòlegs, patòlegs, radioterapeutes, etc.) i que avaluen cada cas en funció de tota la informació disponible per tal de poder donar a cada pacient el tractament més adequat en cada moment. Això no seria possible, sense l’existència de biomarcadors i d’aparells (moltes vegades d’elevat preu) que ens permeten estudiar el més àmpliament possible les característiques dels tumors. Un biomarcador és una molècula biològica que es troba a la sang, a altres fluids corporals o als teixits i que és un signe d’un procés normal o anormal, o d’una afecció o malaltia. En oncologia, un biomarcador pot ser un gen alterat en un tumor o la presència d’ADN tumoral a la sang, entre altres. Utilitzem els biomarcadors en el pronòstic i a vegades també per a decidir el tractament dels pacients. De vegades, no s’utilitza un sol biomarcador sinó un conjunt d'aquests. Un dels primers exemples de medecina personalitzada i d’ús d’un biomarcador el trobem en el càncer de mama. L’any 1986 Dennis Slamon, oncòleg i hematòleg americà, es va adonar que entre un 20 i un 30% dels tumors de mama presentaven grans quantitats d’una proteïna de membrana cel·lular que s’anomena HER2... Continuar llegint al BLOG
Dra. Eva Martínez-Balibrea Cap del grup de recerca en Resistència, quimioteràpia i biomarcadors predictius del Programa ProCURE. Institut Català d’Oncologia (ICO) i Institut de recerca germans Trias i Pujol (IGTP).
Autor: FECEC
TORNAR