Troben característiques immunes comunes en les metàstasis de pulmó a les que dirigir futurs tractaments


Data: 21 de juliol de 2020

La metàstasi és la principal causa de mortalitat en molts tipus de càncer, i encara no comprenem completament el seu funcionament. Les cèl·lules canceroses poden escapar de la seva massa tumoral primària i ser transportades pel sistema circulatori cap a altres zones del cos, on envaeixen altres teixits. No obstant això, el procés metastàsic és molt ineficient.

200716-PADO.jpg_2104194538

 

La majoria d’aquestes cèl·lules tumorals canceroses són destruïdes en el torrent sanguini pel sistema immune, i les que aconsegueixen disseminar-se i arribar a algun òrgan secundari són desafiades pel sistema immunitari del lloc. Per tant, només algunes cèl·lules del tumor primari són compatibles amb l’entorn cel·lular i molecular específic dels òrgans secundaris.

La hipòtesi de “llavor i terra” postula que aquesta selecció es deu al fet que existeixen interaccions favorables entre el teixit d’origen primari de les cèl·lules tumorals metastàsiques (la “llavor”) i el microambient de l’òrgan diana (la “terra”).

Revisant aquesta hipòtesi, un projecte liderat per Rebeca Sanz-Pamplona i per en Josep María Piulats, investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), de l’Institut de Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL – Oncobell), i del CIBERESP, ha estudiat quin és el paper de les cèl·lules del sistema immune en el procés metastàsic. El treball, publicat en el Journal for Immunotheraphy of Cancer, analitza 374 mostres metastàsiques dels quatre òrgans secundaris més propensos a ser envaïts per cèl·lules tumorals disseminades (cervell, ossos, fetge i pulmó), i pertanyents a càncers originats en ubicacions primàries diferents.

“Les anàlisis bioinformàtiques realitzades han refutat la hipòtesi “llavor i terra” i han revelat que els tumors metastàsics situats en els pulmons, independentment de la localització primària del càncer, comparteixen característiques d’inflamació i infiltració immune. Per tant, podrien respondre a un mateix tractament amb immunoteràpia”, assegura Sandra García-Mulero, primera autora del treball.

A més, es van trobar diferències significatives entre els perfils immunes de les metàstasis en diferents òrgans. En el fetge, la metàstasi tendeix a ser molt poc immunogènica, és a dir, que penes amb prou feines activa el sistema immunitari. Per contra, els resultats van mostrar que la metàstasi als pulmons tendeix a ser altament immunogènica i indueix una forta reacció inflamatòria. Una de les hipòtesis que explicaria la susceptibilitat dels pulmons a la metàstasi seria que, per a evitar una reacció immune massiva, els pulmons podrien activar mecanismes immunosupressors, i els tumors aprofitarien aquesta situació per a facilitar la metàstasi.

Com a teràpia per a aquesta mena de tumors metastàsics altament inflamatoris es podria considerar el tractament amb inhibidors, que permetrien la resposta immunitària dels pulmons, afavorint la destrucció de cèl·lules canceroses.

Autor: Institut Català d'Oncologia (21/7/2020)
TORNAR