Pàgina web actualitzada 12/04/2022
El tabac és la principal causa evitable de malaltia i de mort prematura de càncer i la que millor es pot prevenir. El tabac és el responsable del 30% de la mortalitat per càncer. Existeix un grau d’evidència considerable en què l’abandonament de l’hàbit tabàquic comporta una reducció del risc de desenvolupar càncer. Aquesta reducció és progressiva des del moment en què l’individu deixa de fumar.
El consum de tabac és un factor de risc per a la majoria dels casos de càncer de pulmó, i per a d’altres càncers, com el de cavitat oral, laringe, faringe, esòfag, pàncrees, bufeta urinària i ronyó. S’han establert associacions menys consistents amb el càncer de coll d’úter, càncer hepàtic, càncer de còlon, i algunes leucèmies. D’altra banda, el consum de tabac és un factor de risc per a nombroses malalties cròniques, com ara les cardiovasculars i les respiratòries cròniques.
El risc de desenvolupar càncer de pulmó està relacionat amb la durada de l’hàbit tabàquic al llarg de la vida, l’edat d’inici del consum, la quantitat de cigarretes consumides i el tipus de tabac consumit. El risc de desenvolupar un càncer de pulmó és 10 vegades més alt en els fumadors respecte als no fumadors, amb una forta relació dosi-resposta: per a fumadors d’un paquet o més al dia, el risc és de 10 a 20 vegades major que el risc per a no fumadors i 2 o 3 vegades superior al risc del fumadors moderats. El risc de patir un càncer en altres localitzacions associades oscil·la entre 3 i 10 vegades superior al risc d’un no fumador. La relació dosi-resposta en el càncer de pulmó no presenta llindar mínim per sota del qual no hi ha risc, fins i tot exposicions moderades al fum del tabac incrementen el risc. Deixar de fumar redueix el risc de càncer amb independència de l’edat en què s’atura l’exposició, per tant, mai és massa tard per deixar-ho. El risc de desenvolupar càncer és més elevat quan el consum de tabac s’inicia en l’adolescència.
D’altra banda, les persones que no fumen però estan exposades regularment al fum del tabac també poden tenir un cert augment de risc de patir càncer de pulmó.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
La realització d’activitat física s’associa a una disminució del risc d’alguns tipus de càncer, fonamentalment del càncer de còlon. La pràctica d’exercici físic d’intensitat moderada, com caminar a pas viu diàriament durant mitja hora, ja es considera que té un efecte beneficiós. L’equilibri entre la ingesta calòrica i l’exercici físic és important per evitar l’excés de pes.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
La dieta és un dels principals factors relacionats amb diferents malalties. Es considera que la dieta està implicada en el desenvolupament de diferents tipus de càncer: còlon, mama, pulmó, estómac, pròstata, esòfag i pàncrees, així com de malalties, com les cardiovasculars o la diabetis.
Les recomanacions entorn de la dieta se centren bàsicament en l’efecte protector dels vegetals i la fruita fresca i el risc associat al consum elevat de carn vermella, aliments amb alt contingut calòric ( contingut alt de sucres o greix animal), així com evitar les begudes ensucrades. Cal aclarir que aquestes mesures preventives no són específiques per al càncer, sinó que s’adrecen a prevenir diferents malalties cròniques.
El consum elevat de carn, especialment carn vermella i carn en conserva, s’associa amb el càncer de colon, mama, pròstata i pàncreas, mentre que les dietes riques en greix animal contribueixen a l’aparició d’obesitat. El consum de fruites, vegetals i hortalisses pot tenir un efecte protector per als tumors més freqüents, especialment per al càncer d’estómac i per al càncer de còlon i recte. No s’han demostrat efectes protectors dels suplements vitamínics en la dieta, per tant el que cal fer és menjar fruites, verdures, hortalisses i llegums, que ja porten vitamines en quantitats suficients.
L’estil de dieta mediterrània, rica en una gran varietat de fruites i verdures, i un consum habitual d’oli d’oliva, es considera adequada per a la prevenció de diferents tipus de tumors.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
El consum excessiu d’alcohol s’ha relacionat amb diferents tipus de càncer. L’alcohol incrementa el risc de càncer de cavitat oral, laringe, esòfag, estómac, fetge i mama. No hi ha evidències clares que l’efecte sigui dependent del tipus de beguda. El consum d’alcohol i tabac potencia el risc de càncer de cavitat oral, laringe i esòfag.
La quantitat d’alcohol que suposa un cert grau de risc se situa a partir de 14 mesures de beguda amb alcohol setmanals en els homes i 7 en les dones. Una mesura d’alcohol equival aproximadament a una cervesa petita (250 cc), 1 got de vi (100 cc), o una copa de beguda amb graduació més alta (40 cc), això vol dir que un consum moderat d’alcohol és igual o inferior a 1 i 2 mesures d’alcohol al dia segons el sexe.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
Més d’un 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies que pugui causar, sobretot durant la infantesa i l’adolescència.
L‘exposició excessiva al sol ha estat establerta com un factor de risc evident del càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma. El càncer de pell no melanoma està associat a l’exposició solar acumulada al llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més exposats a la llum solar. En canvi, el risc de melanoma és major quan hi ha un patró d’exposició solar intermitent però intensa amb episodis de cremades solars com és típic de les vacances. Les conseqüències d’aquest patró d’exposició són especialment importants en nens i adolescents que tenen un major risc de cremades.
Les persones amb pell molt blanca que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se desprès de prendre el sol han d’extremar les mesures de protecció solar, ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades i presenten una major predisposició a desenvolupar càncer de pell. L’exposició solar sense una protecció adequada té com a resultats immediats cremades, envelliment prematur de la pell i aparició d’arrugues.
La major part dels casos de càncer de pell es presenten en edats avançades, sobretot en persones que han patit episodis de cremades solars i amb exposicions solars intenses al llarg de la seva vida. Actualment, s’observa un augment en el nombre de casos de càncer de pell, especialment entre les dones.
L’exposició solar per si mateixa no és perjudicial, sinó que cal prendre el sol amb cura per rebre els beneficis, tot evitant el riscs derivats d’una exposició excessiva. L’exposició solar s’ha de limitar reduint el temps d’exposició als raigs ultraviolats durant les hores de màxima intensitat solar, entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda, i adoptant les mesures de protecció com són la utilització de fotoprotectors i roba de cotó. Els nens han d’anar amb barrets i samarretes per protegir-se del sol i, encara més si estan a prop de l’aigua o a la sorra de la platja. És aconsellable utilitzar productes fotoprotectors amb factors de protecció solar adequats al tipus de pell contra la de les radiacions ultraviolades A i B. L’aplicació d’aquests productes fotoprotectors no vol dir que es pot estar més hores al sol, és a dir, no ha de ser considerada com una forma segura de perllongar l’exposició solar.
Les làmpades solars i els llits bronzejadors emeten radiacions ultraviolades A i B capaces de produir lesions a la pell. El bronzejat que s’adquireix a partir d’aquestes fonts artificials no ofereix un efecte protector del sol.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
Virus del papil·loma humà: la infecció crònica, persistent, per a certs tipus del papil·lomavirus humà poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de coll uterí. Es transmet per contacte sexual.
Virus de l’hepatitis B o C: aquests virus produeixen la inflamació del fetge (hepatitis) i es poden transmetre a altres persones mitjançant la sang o el contacte sexual. El càncer de fetge es pot desenvolupar després d’anys des de la infecció.
Virus humà de les cèl·lules T (HTLV1): és un virus que afecta les cèl·lules T, un tipus de glòbuls blancs, que es pot adquirir a través de la sang o per contacte sexual. També es podria donar la transmissió de mare a fill en el moment del part o durant l’alletament matern. Aquest virus augmenta el risc de desenvolupar leucèmia o limfoma.
Virus de la immunodeficiència humana (HIV): aquest és el virus que causa la sida (síndrome de la immunodeficiència adquirida). Augmenta el risc de desenvolupar limfoma i un càncer molt poc freqüent anomenat sarcoma de Kaposi.
Virus d’Epstein-Barr: és un virus que pot estar latent en la persona, és a dir, sense cap tipus de manifestació. Aquest virus causa la mononucleosi. També es relaciona amb l’augment del risc de desenvolupar un limfoma.
Herpesvirus humà: està relacionat amb el risc de desenvolupar el sarcoma de Kaposi i algun tipus de limfoma.
Helicobàcter pylori: aquest és un bacteri que pot causar inflamació o úlceres a l’estómac i el budell prim. Augmenta el risc de desenvolupar càncer d’estómac o algun tipus de limfoma.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
Les persones que treballen en llocs on podrien estar exposades a certes substàncies i no prenen les mesures de seguretat adequades tenen més risc de desenvolupar càncer. Alguns estudis mostren com a substàncies de risc per a desenvolupar càncer, els asbestos, els benzens, la benzidina, el cadmi, el níquel i el clorit de vinil.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022
Les radiacions ionitzants s’acostumen a fer servir molt sovint en l’àmbit de la salut. N’hi ha de dos tipus: d’una banda la radiació de baixa taxa de dosis, que se sol emprar per fer radiografies simples en el tòrax o bé mamografies, per exemple. I de l’altra, la radiació d’alta taxa de dosis, que és la que s’utilitza per a la radioteràpia, un tipus de tractament del càncer.
El risc de càncer que pot comportar la radiació de baixa taxa de dosis és realment molt petit, i el d’alta taxa és lleugerament superior. No obstant això, els beneficis que suposen superen els riscos.
Pàgina web actualitzada 12/04/2022