Doctor and patient.

El dret a morir dignament

L’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) és una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 1984, que lluita perquè el final de vida de les persones sigui d’acord amb els seus valors, prioritats i preferències. DMD ha treballat, des de la seva fundació, per millorar la capacitat de les persones de decidir lliurement en l’etapa de final de vida. Defensa la llibertat de tota persona per decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan es pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable.

Quan parlem de morir dignament, ens referim al dret a morir d’acord amb els valors, prioritats i preferències de cada persona. Ens referim a la dignitat com un concepte subjectiu, directament lligat a l’autonomia personal i a la llibertat individual. Els conceptes de morir dignament i dignitat són el motiu pel qual defensem i proclamen el valor del Document de Voluntats Anticipades (DVA), mitjançant el qual disposem d’un mecanisme per deixar, de forma prèvia i amb validesa legal, el llistat de valors que cada persona consideri inherent a una vida humana “valuosa i digne de ser viscuda”.

Aquests conceptes són el preàmbul per fer de cada DVA, un document únic i personalitzat. El document de voluntats anticipades permet, de forma similar al testament de béns, deixar constància dels nostres valors i ajudar en moments difícils a facilitar les decisions tant als nostres familiars com a l’equip sanitari.

En els casos de demència la importància d’aquest document queda doblement justificada, a la seva utilitat habitual cal afegir-hi la possible pèrdua de la competència.

El DVA és un bon instrument per:

  • Fer el DVA ens beneficiarà a nosaltres perquè ens dona tranquil·litat i la percepció de mantenir un control sobre el nostre final de vida.
  • Iniciar un diàleg amb els nostres éssers estimats, explicant el per què, el com, el quan i on ens agradaria morir.
  • Explicar i confiar en el nostre equip sanitari, sigui de la sanitat pública i/o privat. Ajudarà en la feina i la salut emocional d’aquests professionals.
  • Tot plegat ens haurà d’ajudar, a nosaltres, a afrontar la mort, quan arribi, d’una manera més pausada, ja que els aspectes de decisió i comunicació de les nostres voluntats ja estaran ben documentats.
morir
“Alliberació” DANI TORRENT

S’aconsella designar una persona de confiança com a representant. Aquesta persona serà la nostra veu, quan nosaltres per malaltia no puguem expressar la nostra voluntat. És recomanable fer constar una segona persona com a representant alternatiu per si quan arriba el moment la primera no està localitzable.

Tot i que no és obligatori designar una persona que ens representi, és molt recomanable fer-ho per facilitar la correcta interpretació del document i la comunicació de l’equip sanitari amb la família. El representant pot ser qualsevol persona amb la qual hem parlat i reflexionat sobre els nostres desitjos i que es comprometi a defensar-los quan sigui necessari.

En cas de mort o incapacitat de la persona que ens representa s’hauria de fer un nou document si volem designar-ne una altra.

Validació del document:

El document es pot realitzar amb la intervenció de tres testimonis o fer-ho davant d’un notari. Els testimonis són les persones que donaran fe del fet que el document es du a terme lliurement, sense coaccions i amb la capacitat suficient per prendre decisions. D’aquests tres testimonis, com a mínim, dos d’ells no han de tenir relació de parentiu fins a segon grau, ni vinculació patrimonial amb la persona que fa el DVA.

Aquests testimonis, un cop signat el document, queden desvinculats del procés. Si la persona ho sol·licita, els centres sanitaris han d’ajudar en la preparació del document, la validació, la incorporació a la història clínica i, fins tot, el registre.

Si es valida davant de notari, per si sol, garanteix la capacitat de la persona que fa el document i que aquest es correspon amb la seva voluntat informada i lliure. Aquest document es pot dur a terme tant al despatx del notari com al lloc on es trobi el pacient, si no es pot desplaçar a la notaria. El notari enviarà el document al registre del Departament de Salut.

És important que el nostre DVA consti en el registre del Departament de Salut, tot i que la inscripció és totalment voluntària s’aconsella fer-ho. A partir d’aquest moment el trobarem com a document dins de la “nostra salut”, i serà accessible en la nostra història clínica. Existeixen diversos models orientatius de DVA, però cal tenir clar que el document ha de reflectir estrictament el que la persona desitja; no existeixen models oficials.

Es poden aconseguir models orientatius a la pàgina web de la nostra associació https://dmd.cat/index.php/ca/home-ca-es/doc-voluntats-anticipades com també a la pàgina del Departament de salut https://web.gencat.cat/ca/temes/salut/

L’aprovació en el darrer any de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia ha estat una fita molt important, potser tímida, però que caldrà valorar-la en la justa mesura amb el pas del temps.

Si desitgeu més informació podeu accedir-hi en la següent pàgina web https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/etapes-de-la-vida/final-vida/

Glòria Cantarell, presidenta DMD Catalunya
Montserrat Colominas, grup salut DMD Catalunya

tomato-g418c5a58f_1920

Consells per a la prevenció del càncer de còlon i recte

De tots els tipus de càncer, el de còlon i recte és el que té una relació més directa amb l’alimentació.

Sabies que amb modificacions de l’alimentació i l’estil de vida podem reduir fins a un 50% el risc de presentar un càncer de còlon i recte?

Quines són les causes del càncer de còlon i recte

-        Entre un 5-10% són conseqüència de condicions hereditàries reconegudes: la poliposi adenomatosa hereditària (poc freqüent) i el càncer hereditari no polipós, denominat també síndrome de Lynch.

-        Un 20% dels casos es presenta en persones amb antecedents familiars de càncer colorectal.

-        Malalties inflamatòries intestinals (malaltia de Chron, colitis ulcerosa)

-        Tabac, alcohol, sedentarisme i mala alimentació.

 

Què podem fer per prevenir la seva aparició?

Amb la prevenció primària, és a dir, a través de modificacions d’hàbits d’alimentació i estils de vida podem reduir el risc de presentar un càncer de còlon i recte.

I què podem fer per millorar la salut? Tenint en compte les recomanacions dels principals organismes oficials els principals canvis que hem de tenir en compte són:

 

Mou-te cada dia i evita el sedentarisme: incloure moviment en el nostre dia a dia.  Entenem per activitat física caminar, pujar escales i activitats en la nostra rutina que ens ajudin a trencar amb el sedentarisme. Però també és recomanable incloure l’exercici físic, és a dir, tenir una pauta guiada amb treballs específics que ens ajudin a mantenir la massa muscular i millorar la composició corporal: córrer, bicicleta, natació, treball de força…

 

Evita els embotits: els embotits o carns processades tenen un grau d’evidència 1 (considerat carcinogen). Els embotits, carns processades i fumats són font de nitrits i nitrosamides, reconeguts carcinògens.

salami-gee7bb8d35_1920

El consum de 50 g de carn processada al dia s’ha vist que augmenta el risc de càncer colorectal en un 18%. Per tant, les recomanacions del consum de carns processades són:

-  No sobrepassar els 50 g d’embotits o carns processades al dia, el que equival a:

o   1 salsitxa

o   2 làmines de pernil dolç

o   3 rodanxes de llonganissa

o   3 tires de bacon

 

Quines alternatives tenim als embotits a l’hora de preparar els entrepans? Doncs la veritat és que tenim moltes altres opcions com ara hummus (paté de cigrons), paté de llenties, el bonítol, sardines, ou (truita), tahina (crema de sèsam) o cremes d’ametlles…

 

Limita el consum de carns vermelles a 300 g a la setmana (xai, vedella, porc). El problema de les carns vermelles es troba principalment en la cocció d’aquestes, ja que durant la cocció es produeixen amines heterocícliques (HAA), compostos carcinogènics. Però sabies que existeixen tècniques que poden reduir la seva formació? Aquí et donem uns consells:

-        Utilitza la tècnica de marinar les carns amb suc de llimona i romaní

-        Talla la carn a trossos petits per reduir el temps d’exposició al foc

-        Cuina la carn durant pocs minuts

-        Acompanya les carns amb moltes verdures, sobretot amb verdures de la família Brassica (col, coliflor, bròquil, col arrissada), ja que gràcies als compostos fitoquímics presents en les crucíferes (isoticionats) presenten un potencial efecte protector.

 

Quines alteratives tenim per reduir el consum de carn vermella? Es recomana prioritzar el consum de carns magres (pollastre, gall dindi, conill), peix blau petit (sardines, seitó, verat), peix blanc (lluç, llenguado, rap) i ous.

 

Recorda: evita les coccions a altes temperatures com ara fregits o barbacoes.

 

Assegura el consum de vegetals i fruites diàriament. Es recomana un consum de 5 racions de vegetals i fruites cada dia. Són font rica de fibra, vitamines i minerals. Es recomana que tant en el dinar com en el sopar hi hagi un bon plat d’amanida o verdura i que hi hagi varietat de colors per assegurar varietat d’antioxidants. I per altra banda, es recomanable el consum de fruita sencera en comptes dels sucs de fruita natural perquè ens beneficiem de la seva fibra.

 

Incorpora a la dieta cereals integrals i llegums. Són una excel·lent font de fibra necessària per la salut intestinal. Incorpora als teus plats de vegetals una quantitat de cereal integral o llegums com ara arròs integral, pasta integral, quinoa, fajol, llenties, cigrons …

 

Per què és tan important la fibra dietètica? La fibra dietètica fermenta en l’intestí formant butirat, un àcid gras de cadena curta que s’ha observat que té propietats protectores antiinflamatòries i antiproliferatives.  La fibra dietètica també redueix el temps de buidatge del trànsit intestinal i augmenta el volum fecal, el que fa que es disminueixi la possibilitat que els mutàgens fecals (carcinògens i promotors tumorals a partir de precursors de la dieta i també produïts de forma endògena) interactuïn amb el còlon.

Per altra banda, el consum de fibra dietètica afavoreix la disminució de resistència a la insulina, factor de risc del càncer de còlon.

 

Redueix el consum de sucre. El consum de sucre en els últims anys s’ha disparat enormement provocant problemes de salut com són: sobrepès, obesitat, diabetis, malalties relacionades molts tipus de càncer.

 

Les recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) del consum de sucre es troben en un consum de 25 g al dia. Sabies que aquesta quantitat ja es sobrepassa amb els típics esmorzars de cereals i galetes?

 

Per assegurar-nos que no sobrepassem aquestes quantitats hem de prioritzar el consum de fruita sencera (amb la seva fibra) i evitar els productes ensucrats on hi ha sucres emmascarats com maltodextrines, dextrosa, glucosa, xarop de blat de moro, xarop de glucosa, suc concentrat de fruita…

 

Enlloc d’esmorzar suc de fruita natural i cereals de blat de moro o galetes amb llet, una alternativa saludable pot ser fruita sencera i flocs d’avena amb fruits secs i iogurt natural i canyella en pols.

 

berries-g544ae2eac_1920

Lactis sí. En la prevenció del càncer de còlon i recte i càncers digestius els estudis mostren una evidència sòlida del fet que els lactis presenten un efecte beneficiós.  Els lactis són una font nutritiva (proteïnes, calci, vitamina D) i són un grup d’aliments heterogeni que es poden classificar segons el contingut de greix o la seva fermentació. Per ser més fàcils de digerir i pel seu contingut en probiòtics, sempre serà més aconsellable prioritzar els lactis fermentats com són els iogurts.

 

Millor zero alcohol. Qualsevol quantitat d’alcohol és factor de risc. Què fa l’alcohol que sigui tan dolent? S’ha vist que el seu consum augmenta la formació de radicals lliures, incrementa la concentració d’estrògens, disminueix la capacitat reparadora de l’ADN, i augmenta els efectes nocius de substàncies carcinògenes com les que es troben en el tabac.

 

Alternatives a l’alcohol

-        infusions

-        aigües saboritzades: afegir trossos de fruita a l’aigua o fulles de menta

-        té kombutxa fermentat

 

Mantingues un pes saludable. El fet de moure’s diàriament, incloure l’exercici i realitzar una alimentació basada en vegetals, pot ajudar a tenir un pes saludable i una composició corporal adequada.

 

Saps per què és tan important tenir una composició corporal adequada i un pes saludable? La reducció del greix corporal i el manteniment d’un pes saludable ajuden en la prevenció de molts tipus de càncer. El greix corporal, el sobrepès, nivells alterats en els paràmetres en sang com ara: nivells elevats d’insulina, glucèmia elevada, nivells d’Hemoglobina glicada elevats (HbA1), baixos nivells de vitamina D, entre d’altres …  Tots aquests paràmetres i factors predisposen a tenir el que es coneix com a inflamació de baix grau. Això és una condició que afavoreix l’aparició de diferents estressors  que propicien una gran quantitat de malalties. Altres factors que afavoreixen un procés d’inflamació de baix grau són l’estrès sostingut, la falta de son o l’alteració dels ritmes circadiaris.

 

Per tant, per afavorir una bona salut i prevenir futures malalties hem de tenir en compte:

-        alimentació basada en vegetals i en aliments frescos.

-        Tenir una bona salut intestinal

-        Incloure el moviment cada dia

-        Tenir una bona gestió de l’estrès i afavorir el descans

Jordina Casademunt
Dietista-nutricionista
Nutrició oncològica
www.jordinacasademunt.com

 

Fonts bibliogràfiques

Diet, nutrition, physical activity and colorectal càncer WCRF. Fuente: https://www.wcrf.org/wp-content/uploads/2021/02/Colorectal-cancer-report.pdf

World Cancer Research Fund/American Institute for Cancer Research, Food, Nutrition, Physical Activity, and the Prevention of Cancer: a Global Perspective. wcrf.org/int/research-we-fund/continuous-update- project-cup/second-expert-report. 2007.

Bagnardi V, Rota M, Botteri E, Tramacere I, Islami F, Fedirko V, et al. Alcohol consumption and site-specific cancer risk : a comprehensive dose – response. Br J Cancer [Internet]. Nature Publishin Group; 2014;112(3):580–93. Available from: http://dx.doi.org/10.1038/bjc.2014.579

Nutrición y cáncer. Lo que la ciencia nos enseña. Carlos A. González Svatetz. Editorial médica Panamericana

Lewandowska A, Przychodzeń W, Kusznierewicz B, Kołodziejski D, Namieśnik J, Bartoszek A. Isothiocyanates may chemically detoxify mutagenic amines formed in heat processed meat. Food Chem. 2014 Aug 15;157:105-10. doi: 10.1016/j.foodchem.2014.01.082. Epub 2014 Feb 5. PMID: 24679758.

Gorham ED, Garland CF, Garland FC, Grant WB, Mohr SB, Lipkin M, Newmark HL, Giovannucci E, Wei M, Holick MF. Optimal vitamin D status for colorectal cancer prevention: a quantitative meta analysis. Am J Prev Med. 2007 Mar;32(3):210-6. doi: 10.1016/j.amepre.2006.11.004. PMID: 17296473.

preservativo-VPH-1 (1)

Preservatiu i virus del papil·loma humà

La infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH) és una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents en el món, tant en homes com en dones. Qualsevol persona que mantingui relacions sexuals, ja siguin homosexuals o heterosexuals, pot infectar-se per aquest virus. Es transmet per contacte íntim de les zones genitals, per tant, es pot transmetre encara que no hi hagi penetració. A nivell mundial, s’estima que al voltant del 12% de les dones amb resultats de citologia normal són portadores d’una infecció per VPH.

L’inici de l’activitat sexual a edat primerenca, i tenir múltiples companys/as sexuals augmenten el risc d’adquirir una infecció pel VPH. S’estima que més del 80% de les persones sexualment actives s’infecten per VPH al llarg de la seva vida. No obstant això, la major part d’aquestes infeccions (90%) no provoquen símptomes i es resolen espontàniament en els següents dos anys.

La infecció genital per un VPH oncogènic persistent pot causar lesions precanceroses que, si no es tracten, poden progressar en un càncer.

 

“El VPH és una de les principals causes de càncer en el món en tots dos sexes, i el càncer de coll uterí representa el 80% dels casos de càncer associats a aquest virus.”

 

El càncer de coll d’úter és el tercer tipus de càncer més comú entre les dones. El VPH també pot causar altres tipus de càncer anogenital i alguns càncers del cap i coll (principalment càncer de orofaringe). A més és responsable de les berrugues anogenitals, tant en homes com en dones.

QUINS FACTORS PODEN REDUIR EL RISC DE CONTREURE UNA INFECCIÓ PEL VPH?

Encara que la vacunació enfront del VPH és considerada la principal estratègia preventiva enfront del virus, existeixen altres factors que poden reduir el risc d’infecció per VPH, entre els quals destaquen:

  • Ús del preservatiu masculí (factor en el qual se centra aquest article)
  • Circumcisió masculina
  • Educació i sensibilització, així com, l’aplicació d’estratègies adequades per a reduir els comportaments sexuals d’alt risc

EL PAPER DE L’ÚS DEL PRESERVATIU MASCULÍ EN LA TRANSMISSIÓ DE LA INFECCIÓ PEL VPH

El comportament sexual d’alt risc augmenta el risc d’infecció anogenital pel VPH tant en homes com en dones. No obstant això, s’ha demostrat que l’ús correcte i continuat del preservatiu masculí pot reduir el risc d’infecció i de patologies relacionades amb el VPH (berrugues anogenitales, lesions precanceroses i càncer). També s’ha evidenciat la relació entre l’ús del condó masculí amb l’augment de la regressió de les lesions precanceroses i l’aclarament de la pròpia infecció per VPH.

“L’ús del preservatiu masculí redueix a més el contagi d’altres infeccions de transmissió sexual, com ara el virus de la immunodeficiència humana (VIH), virus de l’herpes simple, etc., i preveu embarassos no desitjats.”

 

No obstant això, la utilització del preservatiu masculí, així com la circumcisió masculina, és només una mesura parcialment efectiva per a evitar el contagi de la infecció per VPH. Això és pel fet que el condó no cobreix totes les àrees corporals que poden estar infectades (com l’àrea perianal i l’anus en homes i dones, la vulva i el perineo de les dones, i l’escrot en els homes).

preservativo-VPH-2

QUÈ SABEM SOBRE L’ÚS DEL PRESERVATIU FEMENÍ EN LA TRANSMISSIÓ DE LA INFECCIÓ PEL VPH?
Encara que es podria suposar que el condó femení ofereix una protecció similar, fins avui només es disposa d’evidències per al preservatiu masculí.

La protecció oferta pels preservatius femenins és fins al moment desconeguda.

LES PERSONES VACUNADES ESTAN EXEMPTES D’USAR EL PRESERVATIU?
La resposta és no.

Les vacunes actuals protegeixen enfront de la majoria dels tipus de VPH que causen càncer de coll uterí i altres càncers i lesions associades al virus, però no protegeixen enfront de tots els tipus. A més, com esmentàvem prèviament, l’ús del preservatiu masculí redueix el contagi d’altres infeccions de transmissió sexual i preveu embarassos no desitjats.

Entre la població vacunada es podria generar una sensació de falsa seguretat que desemboqui en la pràctica de relacions sexuals de risc sense usar el preservatiu. Això donaria lloc a un augment d’infeccions de transmissió sexual, entre les quals estaria la infecció per VPH.

Per tant, és fonamental:

  • promoure i facilitar la vacunació contra el VPH
  • intensificar les polítiques d’educació sanitària i sexual

Així evitarem que la percepció de la seguretat després de la introducció de la vacuna condueixi a un augment de pràctiques sexuals no segures entre la població vacunada.

ANNA SAURA
Institut Català d’Oncologia / IDIBELL

(Article publicat a Mejorsincancer.org)

Captura de pantalla 2021-12-01 a las 13.17.39

Celebrem 20 anys d’història al costat dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya

El 13 de febrer del 2001 es constituïa la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) amb la vocació d’integrar esforços en la lluita contra les malalties oncològiques a Catalunya. El 15 d’octubre del mateix any tenia lloc la seva presentació oficial al Parlament de Catalunya. Enguany celebrem 20 anys d’història perseguint el mateix objectiu inicial: treballar per millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya.

A dia d’avui la FECEC té 15 entitats federades que en el seu conjunt atenen uns 15.000 pacients i famílies amb serveis d’atenció psicosocial, col·laboren més de 5.000 voluntaris i hi treballen més de 90 professionals.

La  FECEC és una entitat de segon nivell que dóna servei a les entitats contra el càncer federades, alhora que fomenta el voluntariat en l’àmbit oncològic, desenvolupa programes en les àrees de divulgació i prevenció, supervivents i recerca psicosocial. La FECEC realitza aquestes tasques oferint serveis i espais de trobada a les entitats per donar suport a la seva tasca, representa als pacients davant les administracions públiques i altres organitzacions per defensar els seus drets, elabora informes i estudis en l’àrea psicosocial, i desenvolupa tres programes propis: foment del voluntariat en l’àmbit oncològic, prevenció i sensibilització de la malaltia i el programa Després del Càncer per a persones que han superat i cronificat la malaltia.

Per celebrar aquests 20 anys d’història, hem organitzat una sèrie d’activitats adaptades a les circumstàncies que la pandèmia ens exigeix, com són uns cicles de webinars gratuïts així com diferents accions comunicatives que repassen la nostra història.  Ho podeu trobar en aquest web: https://www.juntscontraelcancer.cat/fecec-20-anys. Aquí es poden consultar totes les felicitacions que hem rebut d’altres entitats, organismes i persones voluntàries. Així mateix trobareu la selecció  de les 20 fotos més significatives de la nostra història i hem volgut explicar el detall d’aquell moment, d’aquella acció, d’aquella persona o d’aquell programa.

També trobareu tota la informació del cicle de webinars que hem ofert enguany, titulat “Càncer: present i futur”. Han estat un total de 10 conferències realitzades al mes de març, en una primera part, i, després, al novembre. Les temàtiques tractades s’ha centrat en 4 eixos: el de la divulgació i prevenció de la malaltia, l’acompanyament al pacient i la seva família, el després del càncer i la recerca. La iniciativa compta amb el suport de diferents empreses col·laboradores.

 Ara bé, penso que en aquesta celebració hem de posar també una mirada en el futur. En aquest sentit, la FECEC, centrarà els seus esforços en consolidar la feina feta en els darrers anys. Molt especialment en la consolidació del programa de Després del Càncer. Gràcies a les noves eines terapèutiques cada vegada hi ha més persones que superen o cronifiquen la malaltia. Un cop acabats els tractaments, aquestes persones tenen dificultats i mancances per tornar a la seva vida habitual. Ens cal sensibilitzar a la societat de l’existència d’aquestes dificultats, quan comença l’etapa de després del càncer, sobretot en l’àmbit laboral.

I per últim, com no pot ser d’altra manera, la FECEC es compromet a treballar pels reptes que ens deixa la pandèmia, per continuar estant al costat dels pacients amb càncer i les seves famílies.

Ramón M. Miralles,
President FECEC

Begudes ensucrades i càncer

cola-1

Les begudes ensucrades es defineixen com aquelles begudes amb sucres afegits. Sota aquesta denominació s’inclouen:

  •           refrescos
  •           sucs amb sucres afegits
  •           begudes energètiques i esportives.

Aquestes begudes es caracteritzen per tenir un baix valor nutricional i un elevat contingut en sucres simples en la seva formulació: al voltant de 10g/100mL (el que correspon amb unes 40kcal/100mL).

Com una llauna conté 330mL i una ampolla 500mL, aquestes quantitats de sucre s’han de multiplicar per aquest volum.

El consum mitjà d’aquestes begudes en 2018 a Espanya va ser aproximadament d’uns 100mL/dia. Existeix una certa tendència decreixent des de 2010 en favor d’altres refrescos amb edulcorants artificials.

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS EFECTES EN LA SALUT DE LES BEGUDES ENSUCRADES?

Un dels grans problemes de les begudes ensucrades és que no tenen la mateixa capacitat saciant que els aliments sòlids.

Això vol dir que podem prendre un llauna de refresc gran (50g de sucre) amb  facilitat. No obstant això ens costaria molt més consumir la mateixa quantitat en sucre (12-13 terrossos de sucre de 4g).

Així, aquestes begudes poden ser una font important de sucres senzills i calories. Aquestes calories moltes vegades es qualifiquen com a calories buides. Això significa que aporten una quantitat important d’energia però pocs o cap nutrient essencial addicional.

Aquesta aportació calòrica extra en la dieta, conjuntament amb una menor despesa energètica (més sedentarisme i menys activitat física) comporta a un augment de pes.

En un extensiu meta-anàlisi van observar que per cada ració de 330mL de begudes ensucrades consumides al dia s’augmentava en 0,12kg de pes a l’any.

Aquests increments no semblen molt elevats, però s’ha de tenir en compte el consum acumulat d’al llarg dels anys i que molta gent consumeix més d’una porció al dia.

orange-juice-g86ef5f3f9_1920

Actualment el consum de begudes ensucrades és una de les causes més importants de sobrepès i obesitat tant en adults com en nens. Cal recordar que la prevalença de sobrepès i obesitat conjunta a Espanya és del 61.6% en adults i del 34.1% en nens segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

A més els sucres senzills s’absorbeixen ràpidament en el nostre intestí, provocant uns pics elevats de glucèmia (glucosa en sang) i d’insulina. El sobrepès i les altes càrregues glicèmiques promouen la resistència a la insulina, augmenten els marcadors inflamatoris, i estan associades amb un major risc de patir diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i malaltia cardiovascular.

En un detallat meta-anàlisi el consum de begudes ensucrades es va associar amb un augment del 18% de patir diabetis tipus 2 per cada ració de 250mL.

En un recent gran estudi epidemiològic als Estats Units d’Amèrica es va observar que el consum de 2 o més racions de begudes ensucrades al dia comparat amb menys d’1 ració al mes augmentava:

  • el risc de mortalitat total en un 21%
  • el risc de mortalitat cardiovascular en un 31%
  • el risc de mortalitat per càncer total en un 16%

Fins avui, pocs estudis han investigat les associacions entre el consum de begudes ensucrades i el risc de patir càncer.

En un gran estudi francès, els individus que consumien més begudes ensucrades (>140mL/dia) tenien un 18% més de risc de sofrir qualsevol tipus de càncer, en particular un 22% de càncer de mama en comparació amb els baixos consumidors (<40mL/dia). Per a la resta de localitzacions tumorals els resultats van ser inconsistents.

Les recomanacions generals de les Agències internacionals contra el Càncer i l’Organització Mundial de la Salut són de reduir el seu consum, ja que augmenten el pes corporal (causant sobrepès i obesitat) i el risc de diabetis. Aquests són factors de risc coneguts de diversos tipus de càncer: de mama (en dones postmenopàusiques), còlon i recte, endometri, adenoma d’esòfag, ronyó, estómac (cardias), fetge, ovari, pàncrees, vesícula biliar, cap i coll, pròstata (tumors avançats), i tiroides.

cola-2

HI HA ALTERNATIVES PER A LES BEGUDES ENSUCRADES?

Les alternatives per als sucs i nèctars amb sucres afegits seria la dels sucs naturals o envasats sense sucres afegits, millor si incorporen la polpa de la fruita. Encara que aquests són més beneficiosos que els que porten sucres afegits, es recomana no consumir més d’una ració al dia (150mL/dia).

En el cas dels refrescos i begudes energètiques amb sucres afegits es recomana la seva disminució i la seva substitució per begudes endolcides amb edulcorants artificials. Aquests edulcorants artificials no suposen un problema per a la salut. No obstant això, alguns estudis han observat que el consum de begudes amb edulcorant artificials també podrien augmentar el risc de diabetis i d’obesitat i per tant no serien les alternatives més saludables. Una de les mesures polítiques per a disminuir el consum d’aquestes begudes ensucrades avalat per l’Organització Mundial de la Salut és el de taxar aquestes begudes amb un impost. En diversos països aquesta taxa ja s’ha implantat amb molt bons resultats, reduint el seu consum en voltant a un 20%.

Com a conclusió podríem dir que la beguda més recomanable és l’aigua (d’aixeta o envasada), seguida pel te i el cafè sense sucre o amb edulcorants artificials o poc sucre (màxim 3-4 tasses/dia). Els sucs de fruita naturals o envasats sense sucres afegits també són bones alternatives, però sense excedir-se en el seu consum (150mL/dia).


RAUL ZAMORA ROS
Institut Català d’Oncologia
Institut d’ Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)


dna-1500076_1920

Com s’adapta la medicina personalitzada a cada pacient oncològic?

En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.

No fa tant que el tractament del càncer depenia a grans trets, de l’òrgan de localització del tumor primari (si el tumor primari s’havia originat al pulmó, al còlon, a la mama, o a altres localitzacions), de la seva grandària o de si s’havia disseminat a altres parts del cos (metàstasi). Però amb els avenços en tècniques d’estudi del genoma (ADN), transcriptoma (ARN) o proteoma (proteïnes), els investigadors han après que un mateix tipus tumoral no té per què ser igual entre diferents pacients ni respondre igual a un mateix tractament. Per exemple, sabem que no hi ha un sol tipus de càncer de mama i que aquest es pot subdividir en diferents subtipus moleculars d’acord amb les seves característiques; alhora, cada un dels subtipus presenta comportaments clínics diferents i també diferències moleculars, que permeten en ocasions fer tractaments específics.

Continua llegint

gynecologist-5224339_1920

Com participar en el cribratge de càncer de coll d’úter

El Cribratge

És l’aplicació d’un test a una població aparentment sana, per identificar aquelles persones que tenen més risc de desenvolupar run determinat càncer.

El cribratge no es pot aplicar a tota classe de càncer. S’han de complir una sèrie de  requisits perquè es recomani un cribratge:

  • Ha de ser un càncer freqüent
  • La malaltia ha de ser detectable abans de donar símptomes
  • El tractament precoç ha de millorar molt el pronòstic de la malaltia
  • La prova de cribratge ha de ser acceptable, vàlida i segura per la població
  • El cribratge ha de demostrar una disminució de casos i morts per càncer.

Actualment, el Codi Europeu contra el Càncer recomana el cribratge del càncer  de mama, de còlon i recte i de cérvix o de coll d’úter.

Continua llegint

virus-4937553_1920

Càncer i Covid-19, què en sabem un any després?

El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.

La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.

Continua llegint

guy-2606767_960_720

Salida prematura del mercado de trabajo tras una incapacidad temporal por cáncer

El cáncer es una enfermedad cuyas tasas de supervivencia han mejorado considerablemente en las últimas décadas. En este sentido, una enfermedad que antes se convertía en invalidante, cuando no letal, ha pasado a considerarse una enfermedad crónica, compatible en un porcentaje significativo de casos con la vuelta a la ocupación anterior o una nueva adaptada a las circunstancias derivadas de la misma. Estas mejoras en cuanto a supervivencia y cronificación dependen de numerosos factores, entre ellos la localización del cáncer, la edad y el sexo de las personas.

Por otro lado, la incidencia del cáncer sigue aumentado, en parte por el incremento de la esperanza de vida, en parte por la exposición a viejos y nuevos contaminantes ambientales y laborales.

Continua llegint

La immunoteràpia: una nova estratègia terapèutica contra el càncer

inmuno

El sistema immune s’encarrega d’eliminar tot allò estrany per al nostre organisme, com virus o bactèries. Està format per tipus cel·lulars especialitzats. Els limfòcits B detecten directament estructures estranyes amb anticossos (Ab de “Antibody”) que després secreten per neutralitzar-les. Els macròfags mengen microbis i els digereixen per exposar a la seva membrana petits fragments de les proteïnes unides al complex major d’histocompatibilitat (MHC). Els limfòcits T reconeixen aquests petits fragments amb un receptor especial (el TcR de “T-cell receptor”) i s’activen per matar altres cèl·lules infectades que presentin els mateixos fragments.

Les proteïnes o altres molècules detectades pels Ab o els TcRs s’anomenen antígens (Ag) i el petit fragment detectat s’anomena epítop. Un procés especialitzat de recombinació gènica que ocorre en el moll d’ós i el timus genera un gran repertori de limfòcits amb Abs o TcRs diferents; per altre banda, els limfòcits que reconeixen molècules o proteïnes pròpies són eliminats. Així, els limfòcits en circulació perifèrica poden reconèixer qualsevol proteïna que no té una seqüencia normal o pròpia de l’individu.

Continua llegint