Rosa Mestres du 20 anys com a voluntària testimonial de Vilassar de Dalt Contra el Càncer
Parlem amb ella en motiu del 20è aniversari de l’entitat
Quin tipus de voluntariat fas?
Vaig començar, ja fa molts anys, quan era jove. Anava a veure a moltes persones malaltes de càncer que vivien al poble. El fet que jo hagués estat afectada per aquesta malaltia també va influir en la meva inclinació a l’hora de fer companyia a les persones que sabia que estaven afectades com jo. Així vaig començar : molt abans de part de l’Associació.
Ho he fet tota la vida i continuo fent-ho, encara ara. Això, actualment, deu estar classificat com a voluntariat d’acompanyament i domiciliari, oi? Fa uns anys tot això no estava tan classificat però la feina es feia igualment.
Com vas decidir fer-te voluntària de Vilassar de Dalt contra el Càncer?
La Jero va venir a la nostra botiga i ens va explicar que volia tirar endavant l’Associació contra el càncer –que en aquells moments era la AECC, i la persona que ho portava des de feia molts anys ho volia deixar—i em va animar a formar-ne part. En un principi a mi ja m’estava bé fer el que feia des de la llibertat individual, però em vaig adonar que formar part d’un col.lectiu era molt important i, sobretot, més enriquidor per tot el poble. I no em vaig equivocar!
Allò que calia era ajudar la gent i ajudar també al fet que una malaltia que, en aquella època fins i tot, era “tabú” dir-ne el nom, deixés de ser-ho
Alguna anècdota que recordis.?.
A veure,… deixa’m pensar…… sí, no és exactament una anècdota però recordo que quan ja era membre de l’Associació, una veïna del poble em va venir a veure a la botiga, i em va dir que s’havia trobat un bony al pit. Li vaig explicar que havia d’anar de seguida al metge i que, si ho volia, jo la podia acompanyar.
Vaig visitar-la cada dia del món, fins que va marxar! Però sempre recordo que el dia abans que morís i quan, com sempre la vaig anar a visitar, malgrat que ja ni tan sols parlava, jo li vaig anar a explicar que aquell dia era el meu aniversari. La veïna em va felicitar, –no sé d’on va treure les forces–. Les persones que hi eren no donaven crèdit d’això perquè, ja he comentat, que ja no parlava…
Sempre la recordo. Aquells minuts van ser molt especials per a mi i, de fet, encara ho són.
Quantes hores dediques a la setmana com a voluntària a VDDCC?
Ara ja sóc molt gran i no puc fer tantes coses com feia ni puc dedicar-hi tantes hores. Malgrat tot, però, procuro anar a totes les conferències que fem des de l’entitat. També he anat a fer cursos de voluntariat a Barcelona.
Respecte les visites als malalts ho continuo fent però no amb la mateixa intensitat. Potser hi dedico unes quatre hores!.
Què t’aporta ser voluntària?
Felicitat i molta pau interna. Em dóna igualment molta força per continuar lluitant i tirar endavant! Encara que cal tenir en compte que també pateixes i t’entristeixes quan la gent s’en va..
Has rebut algun tipus de formació?
Sí. He fet una sèrie de cursos de Voluntariat a Barcelona: uns a l’Hospital de Sant Pau i d’altres a l’Hospital Clínic.
Per a mi és més fructífer el contacte quotidià, el dia a dia amb les persones, tant les que estan malaltes, com les persones cuidadores; i no cal dir que també –i molt– amb les persones voluntàries que fan altres tasques en aquest món de la salut.
Actualment, a l’Associació treballem molt el concepte de la prevenció de la salut, i això és molt important. Trobo que fem molt bona feina en aquest sentit i n’estem molt orgullosos. De fet ha estat un treball i un aprenentatge de vida!
Què destacaries de la celebració del 20 anys de l’entitat?
La veritat és que ho esperem amb molta joia, sobretot els que vàrem començar, ara fa 20 anys! Està essent un any molt entranyable.
Què destacaria? No ho sé, el fet que l’Associació s’enforteix cada dia més!!
Ara, això sí, em sap molt de greu perquè la vida continua i jo ja no puc aportar gaires coses, però gaudeixo del Taller de Costura i del dia a dia amb els companys de la Junta i amb els afectats. També és una altra manera de fer voluntariat, oi?
Un bon record que tinc són els caps de setmana que celebrem les Jornades –la Festa contra el Càncer–, perquè són uns caps de setmana molt festius i molt especials.
No conec ni crec que hi hagi cap altre poble a Catalunya que faci unes Jornades com aquestes. Som únics!
Comparteix la teva experiència com a voluntari. Deixa’ns el teu comentari!
Vols ser voluntari? Contacta amb nosaltres i t’informarem de totes les opcions que tens.