Captura de pantalla 2021-12-01 a las 13.17.39

Celebrem 20 anys d’història al costat dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya

El 13 de febrer del 2001 es constituïa la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) amb la vocació d’integrar esforços en la lluita contra les malalties oncològiques a Catalunya. El 15 d’octubre del mateix any tenia lloc la seva presentació oficial al Parlament de Catalunya. Enguany celebrem 20 anys d’història perseguint el mateix objectiu inicial: treballar per millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer i de les seves famílies a Catalunya.

A dia d’avui la FECEC té 15 entitats federades que en el seu conjunt atenen uns 15.000 pacients i famílies amb serveis d’atenció psicosocial, col·laboren més de 5.000 voluntaris i hi treballen més de 90 professionals.

La  FECEC és una entitat de segon nivell que dóna servei a les entitats contra el càncer federades, alhora que fomenta el voluntariat en l’àmbit oncològic, desenvolupa programes en les àrees de divulgació i prevenció, supervivents i recerca psicosocial. La FECEC realitza aquestes tasques oferint serveis i espais de trobada a les entitats per donar suport a la seva tasca, representa als pacients davant les administracions públiques i altres organitzacions per defensar els seus drets, elabora informes i estudis en l’àrea psicosocial, i desenvolupa tres programes propis: foment del voluntariat en l’àmbit oncològic, prevenció i sensibilització de la malaltia i el programa Després del Càncer per a persones que han superat i cronificat la malaltia.

Per celebrar aquests 20 anys d’història, hem organitzat una sèrie d’activitats adaptades a les circumstàncies que la pandèmia ens exigeix, com són uns cicles de webinars gratuïts així com diferents accions comunicatives que repassen la nostra història.  Ho podeu trobar en aquest web: https://www.juntscontraelcancer.cat/fecec-20-anys. Aquí es poden consultar totes les felicitacions que hem rebut d’altres entitats, organismes i persones voluntàries. Així mateix trobareu la selecció  de les 20 fotos més significatives de la nostra història i hem volgut explicar el detall d’aquell moment, d’aquella acció, d’aquella persona o d’aquell programa.

També trobareu tota la informació del cicle de webinars que hem ofert enguany, titulat “Càncer: present i futur”. Han estat un total de 10 conferències realitzades al mes de març, en una primera part, i, després, al novembre. Les temàtiques tractades s’ha centrat en 4 eixos: el de la divulgació i prevenció de la malaltia, l’acompanyament al pacient i la seva família, el després del càncer i la recerca. La iniciativa compta amb el suport de diferents empreses col·laboradores.

 Ara bé, penso que en aquesta celebració hem de posar també una mirada en el futur. En aquest sentit, la FECEC, centrarà els seus esforços en consolidar la feina feta en els darrers anys. Molt especialment en la consolidació del programa de Després del Càncer. Gràcies a les noves eines terapèutiques cada vegada hi ha més persones que superen o cronifiquen la malaltia. Un cop acabats els tractaments, aquestes persones tenen dificultats i mancances per tornar a la seva vida habitual. Ens cal sensibilitzar a la societat de l’existència d’aquestes dificultats, quan comença l’etapa de després del càncer, sobretot en l’àmbit laboral.

I per últim, com no pot ser d’altra manera, la FECEC es compromet a treballar pels reptes que ens deixa la pandèmia, per continuar estant al costat dels pacients amb càncer i les seves famílies.

Ramón M. Miralles,
President FECEC

Begudes ensucrades i càncer

cola-1

Les begudes ensucrades es defineixen com aquelles begudes amb sucres afegits. Sota aquesta denominació s’inclouen:

  •           refrescos
  •           sucs amb sucres afegits
  •           begudes energètiques i esportives.

Aquestes begudes es caracteritzen per tenir un baix valor nutricional i un elevat contingut en sucres simples en la seva formulació: al voltant de 10g/100mL (el que correspon amb unes 40kcal/100mL).

Com una llauna conté 330mL i una ampolla 500mL, aquestes quantitats de sucre s’han de multiplicar per aquest volum.

El consum mitjà d’aquestes begudes en 2018 a Espanya va ser aproximadament d’uns 100mL/dia. Existeix una certa tendència decreixent des de 2010 en favor d’altres refrescos amb edulcorants artificials.

QUINS SÓN ELS PRINCIPALS EFECTES EN LA SALUT DE LES BEGUDES ENSUCRADES?

Un dels grans problemes de les begudes ensucrades és que no tenen la mateixa capacitat saciant que els aliments sòlids.

Això vol dir que podem prendre un llauna de refresc gran (50g de sucre) amb  facilitat. No obstant això ens costaria molt més consumir la mateixa quantitat en sucre (12-13 terrossos de sucre de 4g).

Així, aquestes begudes poden ser una font important de sucres senzills i calories. Aquestes calories moltes vegades es qualifiquen com a calories buides. Això significa que aporten una quantitat important d’energia però pocs o cap nutrient essencial addicional.

Aquesta aportació calòrica extra en la dieta, conjuntament amb una menor despesa energètica (més sedentarisme i menys activitat física) comporta a un augment de pes.

En un extensiu meta-anàlisi van observar que per cada ració de 330mL de begudes ensucrades consumides al dia s’augmentava en 0,12kg de pes a l’any.

Aquests increments no semblen molt elevats, però s’ha de tenir en compte el consum acumulat d’al llarg dels anys i que molta gent consumeix més d’una porció al dia.

orange-juice-g86ef5f3f9_1920

Actualment el consum de begudes ensucrades és una de les causes més importants de sobrepès i obesitat tant en adults com en nens. Cal recordar que la prevalença de sobrepès i obesitat conjunta a Espanya és del 61.6% en adults i del 34.1% en nens segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

A més els sucres senzills s’absorbeixen ràpidament en el nostre intestí, provocant uns pics elevats de glucèmia (glucosa en sang) i d’insulina. El sobrepès i les altes càrregues glicèmiques promouen la resistència a la insulina, augmenten els marcadors inflamatoris, i estan associades amb un major risc de patir diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i malaltia cardiovascular.

En un detallat meta-anàlisi el consum de begudes ensucrades es va associar amb un augment del 18% de patir diabetis tipus 2 per cada ració de 250mL.

En un recent gran estudi epidemiològic als Estats Units d’Amèrica es va observar que el consum de 2 o més racions de begudes ensucrades al dia comparat amb menys d’1 ració al mes augmentava:

  • el risc de mortalitat total en un 21%
  • el risc de mortalitat cardiovascular en un 31%
  • el risc de mortalitat per càncer total en un 16%

Fins avui, pocs estudis han investigat les associacions entre el consum de begudes ensucrades i el risc de patir càncer.

En un gran estudi francès, els individus que consumien més begudes ensucrades (>140mL/dia) tenien un 18% més de risc de sofrir qualsevol tipus de càncer, en particular un 22% de càncer de mama en comparació amb els baixos consumidors (<40mL/dia). Per a la resta de localitzacions tumorals els resultats van ser inconsistents.

Les recomanacions generals de les Agències internacionals contra el Càncer i l’Organització Mundial de la Salut són de reduir el seu consum, ja que augmenten el pes corporal (causant sobrepès i obesitat) i el risc de diabetis. Aquests són factors de risc coneguts de diversos tipus de càncer: de mama (en dones postmenopàusiques), còlon i recte, endometri, adenoma d’esòfag, ronyó, estómac (cardias), fetge, ovari, pàncrees, vesícula biliar, cap i coll, pròstata (tumors avançats), i tiroides.

cola-2

HI HA ALTERNATIVES PER A LES BEGUDES ENSUCRADES?

Les alternatives per als sucs i nèctars amb sucres afegits seria la dels sucs naturals o envasats sense sucres afegits, millor si incorporen la polpa de la fruita. Encara que aquests són més beneficiosos que els que porten sucres afegits, es recomana no consumir més d’una ració al dia (150mL/dia).

En el cas dels refrescos i begudes energètiques amb sucres afegits es recomana la seva disminució i la seva substitució per begudes endolcides amb edulcorants artificials. Aquests edulcorants artificials no suposen un problema per a la salut. No obstant això, alguns estudis han observat que el consum de begudes amb edulcorant artificials també podrien augmentar el risc de diabetis i d’obesitat i per tant no serien les alternatives més saludables. Una de les mesures polítiques per a disminuir el consum d’aquestes begudes ensucrades avalat per l’Organització Mundial de la Salut és el de taxar aquestes begudes amb un impost. En diversos països aquesta taxa ja s’ha implantat amb molt bons resultats, reduint el seu consum en voltant a un 20%.

Com a conclusió podríem dir que la beguda més recomanable és l’aigua (d’aixeta o envasada), seguida pel te i el cafè sense sucre o amb edulcorants artificials o poc sucre (màxim 3-4 tasses/dia). Els sucs de fruita naturals o envasats sense sucres afegits també són bones alternatives, però sense excedir-se en el seu consum (150mL/dia).


RAUL ZAMORA ROS
Institut Català d’Oncologia
Institut d’ Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)


dna-1500076_1920

Com s’adapta la medicina personalitzada a cada pacient oncològic?

En els últims vint anys hem viscut avenços espectaculars pel que fa al tractament del càncer. Això ha estat conseqüència d’una millora en el coneixement a nivell molecular dels tumors, fet que ha permès el desenvolupament de fàrmacs dirigits contra alteracions concretes o de la immunoteràpia. Així, alguns tumors, que fins ara tenien molt mal pronòstic, ara es poden tractar eficaçment incrementant la supervivència dels pacients de forma significativa. Malgrat tot, encara hi ha molts pacients que o bé no es poden beneficiar d’aquests tractaments o bé desenvolupen resistències a aquests.

No fa tant que el tractament del càncer depenia a grans trets, de l’òrgan de localització del tumor primari (si el tumor primari s’havia originat al pulmó, al còlon, a la mama, o a altres localitzacions), de la seva grandària o de si s’havia disseminat a altres parts del cos (metàstasi). Però amb els avenços en tècniques d’estudi del genoma (ADN), transcriptoma (ARN) o proteoma (proteïnes), els investigadors han après que un mateix tipus tumoral no té per què ser igual entre diferents pacients ni respondre igual a un mateix tractament. Per exemple, sabem que no hi ha un sol tipus de càncer de mama i que aquest es pot subdividir en diferents subtipus moleculars d’acord amb les seves característiques; alhora, cada un dels subtipus presenta comportaments clínics diferents i també diferències moleculars, que permeten en ocasions fer tractaments específics.

Continua llegint

gynecologist-5224339_1920

Com participar en el cribratge de càncer de coll d’úter

El Cribratge

És l’aplicació d’un test a una població aparentment sana, per identificar aquelles persones que tenen més risc de desenvolupar run determinat càncer.

El cribratge no es pot aplicar a tota classe de càncer. S’han de complir una sèrie de  requisits perquè es recomani un cribratge:

  • Ha de ser un càncer freqüent
  • La malaltia ha de ser detectable abans de donar símptomes
  • El tractament precoç ha de millorar molt el pronòstic de la malaltia
  • La prova de cribratge ha de ser acceptable, vàlida i segura per la població
  • El cribratge ha de demostrar una disminució de casos i morts per càncer.

Actualment, el Codi Europeu contra el Càncer recomana el cribratge del càncer  de mama, de còlon i recte i de cérvix o de coll d’úter.

Continua llegint

virus-4937553_1920

Càncer i Covid-19, què en sabem un any després?

El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.

La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.

Continua llegint

guy-2606767_960_720

Salida prematura del mercado de trabajo tras una incapacidad temporal por cáncer

El cáncer es una enfermedad cuyas tasas de supervivencia han mejorado considerablemente en las últimas décadas. En este sentido, una enfermedad que antes se convertía en invalidante, cuando no letal, ha pasado a considerarse una enfermedad crónica, compatible en un porcentaje significativo de casos con la vuelta a la ocupación anterior o una nueva adaptada a las circunstancias derivadas de la misma. Estas mejoras en cuanto a supervivencia y cronificación dependen de numerosos factores, entre ellos la localización del cáncer, la edad y el sexo de las personas.

Por otro lado, la incidencia del cáncer sigue aumentado, en parte por el incremento de la esperanza de vida, en parte por la exposición a viejos y nuevos contaminantes ambientales y laborales.

Continua llegint

La immunoteràpia: una nova estratègia terapèutica contra el càncer

inmuno

El sistema immune s’encarrega d’eliminar tot allò estrany per al nostre organisme, com virus o bactèries. Està format per tipus cel·lulars especialitzats. Els limfòcits B detecten directament estructures estranyes amb anticossos (Ab de “Antibody”) que després secreten per neutralitzar-les. Els macròfags mengen microbis i els digereixen per exposar a la seva membrana petits fragments de les proteïnes unides al complex major d’histocompatibilitat (MHC). Els limfòcits T reconeixen aquests petits fragments amb un receptor especial (el TcR de “T-cell receptor”) i s’activen per matar altres cèl·lules infectades que presentin els mateixos fragments.

Les proteïnes o altres molècules detectades pels Ab o els TcRs s’anomenen antígens (Ag) i el petit fragment detectat s’anomena epítop. Un procés especialitzat de recombinació gènica que ocorre en el moll d’ós i el timus genera un gran repertori de limfòcits amb Abs o TcRs diferents; per altre banda, els limfòcits que reconeixen molècules o proteïnes pròpies són eliminats. Així, els limfòcits en circulació perifèrica poden reconèixer qualsevol proteïna que no té una seqüencia normal o pròpia de l’individu.

Continua llegint

Àcid palmític i càncer

palmito

Recentment s’ha publicat en una de les més prestigioses revistes científiques un treball realitzat per científics catalans, que suposa una excel·lent contribució al coneixement sobre les cèl·lules que originen les metàstasis. El procés de desenvolupament de metàstasi, pel qual algunes cèl·lules es desprenen del tumor i s’implanten en altres parts de el cos, és responsable de la majoria de les morts per càncer. En resum, els autors de la feina han demostrat que la proteïna CD36 és essencial per a l’aparició i el creixement de les metàstasis, han desenvolupat una estratègia per bloquejar-la i han observat que, al menys en ratolins, els greixos de la dieta intervenen en la progressió de el càncer.

Continua llegint

Tornar a la feina després del càncer

Screenshot 2020-10-15 at 13.04.32

El càncer és una malaltia que cada vegada es diagnostica de manera més precoç, fet que fa que la sincronia amb la vida laboral activa sigui cada vegada més freqüent. En el moment del diagnòstic i de planificar el tractament, habitualment es pren la decisió de no tenir en compte l’impacte sobre la vida laboral: “ara la prioritat és cuidar-te”, això es materialitza en que aquesta situació es “congela” mitjançant la fórmula administrativa d’una baixa mèdica. Aquest és el mecanisme  que  preveu  l’acció protectora de la Seguretat Social, donant dret a percebe una part del salari de la seguretat social (el 100% si per millora de conveni l’empresari ho ha de completar) i justificar l’absència laboral, eximint de la realització de qualsevol tasca laboral.

Continua llegint

Covid-19 i Càncer: de la incertesa a l’afrontament

coronavirus-4914028_1920

Vivim temps convulsos on predomina l’angoixa, la por pels altres i la nostra pròpia, la desesperança, la soledat, la impaciència i, sobretot, la incertesa. La incertesa de no saber si ens infectarem per aquesta maleïda malaltia denominada COVID-19, que s’ha convertit en una pandèmia, o si s’infectaran les persones estimades. La incertesa de quan podrem sortir del confinament i podrem tornar a fer vida “normal”. La incertesa de quan i com es retornarà a la feina. La incertesa de què serà de les persones autònomes, de les persones que estan amb un Expedient de Regulació Temporal (ERTO), de les que s’han quedat sense feina. És un impacte social i econòmic.

Continua llegint