El diagnòstic d’un càncer suposa una situació d’estrès, confusió i preguntes que en molts casos es centren en ‘Com sortiré d’això?’.
La incapacitat per controlar una cosa que ens ve de nou ens preocupa i posa en marxa una gran quantitat de dubtes sobre que fer en el futur: què menjar i què no menjar, els avantatges o desavantatges de l’exercici, en quina mesura els suplements ajuden o interfereixen en el tractament etc.
És fàcil que aquesta gran quantitat d’interrogants es tradueixin en una situació de no saber què és el millor i que, aquest desconcert i descontrol, augmenti la percepció de l’estrès, ansietat i incertesa, sent necessàries eines i estratègies que diguin quin camí seguir i professionals que ens acompanyin en el procés
És bo establir un pla de rutines diàries i intentar conèixer el millor possible el nostre cos i ment per plantejar solucions. La pròpia malaltia i els tractaments impliquen un estat de cansament i fatiga física i psicològica, baix estat d’ànim i fins i tot un estat depressiu, amb deteriorament en funcions i rendiment cognitiu.
Els tractaments tenen com a objecte actuar sobre cèl·lules de ràpid creixement i no són capaços de discriminar la cèl·lula tumoral d’altres cèl·lules sanes que estan creixent com ho són entre altres les neurones de la regió de l’hipocamp, imprescindibles per a la memòria i la funció cognitiva. A més, la inflamació sembla estar que és la base de la depressió i aquests tractaments generen substàncies pro-inflamatòries al cervell que empitjoren l’estat general del pacient.
Des de fa uns anys sabem que el nostre cervell pot regenerar-se i generar noves neurones cada dia: “Neurogénesis”. Això passa no només després de situacions de traumatisme i contusions cerebrals sinó que en un dia a dia normal es pot activar la neurogènesi mitjançant certes estratègies com l’exercici físic, el somni reparador i la nutrició adequada.
El nostre cervell és canviant cada dia i es modela en funció de les situacions i experiències viscudes. Aquest concepte es denomina Neuroplasticitat cerebral i reflecteix una permanent adaptació del cervell com si fos un múscul més del nostre cos.
L’alimentació pot jugar un important paper antiinflamatori mitjançant nutrients com els compostos fenòlics antioxidants dels fruits vermells, el greix omega 3 de peix, fruits secs i llavors o les catequines del tè verd, la cúrcuma i el cacau entre d’altres
És bo i adequat desenvolupar un protocol d’alimentació, exercici i altres rutines com rebaixar els sucres de la dieta o afegir sessions d’exercici aeròbic que s’han vist que incrementen la formació de noves neurones
Més neurones i connexió entre elles pot afavorir una actitud positiva i de control de la situació que es caracteritza per l’activació d’una regió del cervell anomenada “còrtex prefrontal” que actua com un gran cap o director general capaç de prendre el comandament de la situació i determinar objectius de millora a llarg termini.
L’exercici, els greixos omega 3, cúrcuma, vitamines b, meditació… afavoreixen una xarxa de connexió neuronal entre la “amígdala”, que és la part del nostre cervell que detecta les amenaces i posa en marxa reaccions emocionals d’alerta i ansietat, i l’altra regió superior o còrtex que les controla
L’activació del còrtex amb aquestes eines de benestar mental millora l’estat general d’un pacient que es troba freqüentment cansat deprimit i incapaç de controlar res de tot allò que li passa.
Una rutina positiva pot ser començar el dia hidratant i prenent alguna infusió o beguda després de la qual es pot iniciar un programa d’exercici aeròbic o simplement uns minuts de moviment que alliberin una substància anomenada BDNF, (Factor neurotófico cerebral) que des del múscul informa a l cervell d’aquesta activitat i ajuda a generar 1000 o 2000 noves neurones després d’aquesta sessió.
Si s’incorpora te verd, omega 3 o cúrcuma com a aliment o suplements de qualitat i ben prescrits que els continguin, l’efecte antiinflamatori d’aquests pot potenciar l’efecte de l’exercici; el mateix que si s’afegeixen exercicis de memòria, atenció o altres reptes cognitius que potencien la neuroplasticitat
Cada vegada el pacient vol conèixer més de la seva malaltia i de com manejar-la, i en la mesura que disposem de més informació és responsabilitat dels professionals de la salut donar-la a conèixer perquè el propi pacient sigui una part activa del procés i pugui prendre decisions que van més enllà de rebre d’una manera passiva el tractament.
Podem fer-lo partícip d’entendre de quina mesura allò que menja, l’exercici, el dormir o fins i tot estratègies com la meditació poden fer que cada malalt davant d’un mateix diagnòstic pugui portar el procés d’una manera diferent i, el més important, és que el pacient tingui la sensació que no tot està fora del seu control sinó que, en alguns aspectes, ell té l’oportunitat de manejar, modular i avançar-se a la simptomatologia.
El benestar mental és una habilitat i és entrenable fins i tot en situacions adverses
Avui sabem que l’exercici actua com una polipíndola que protegeix, potencia els efectes dels tractaments i disminueix efectes secundaris de quimio i radioteràpia com la fatiga, la cardiotoxicitat i la depressió que tenen tots ells un clar component inflamatori de base.
Pot ser bo plantejar una estratègia de nutrició, exercici i si cal algun suplement que ben explicats i entesos ajudin el pacient a donar sentit a tot allò que està fent i marcar una línia d’actuació, a través de la qual, s’escolti i sigui protagonista dels canvis experimentats .
Es necessita tenir un pla i anticipar-se a moltes de les situacions amb rutines diàries d’exercici i alimentació entre d’altres. D’altra banda el concepte de resiliència o de créixer davant l’adversitat és una cosa cada vegada més constatada en aquestes situacions i cada vegada coneixem més casos de persones que davant experiències negatives com el diagnòstic d’un càncer han crescut i s’han fet més forts. Allò cert és que conèixer el que ens passa i de quines eines disposem en el procés pot ajudar-nos a suportar millor la malaltia.
Dra. Antonia Lizarraga.
Metgessa de l’esport, professora de la UB