Els primers diagnòstics de càncer s’han reduït entre un 20% i un 30% al maig a causa de l’impacte de la pandèmia de coronavirus. Són unes xifres aproximades (encara no oficials a causa de la falta de perspectiva per valorar la situació), avançades per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), que no obstant sí que deixen entreveure les conseqüències que la dedicació plena dels hospitals per tractar els casos de Covid-19 ha tingut en pacients amb altres patologies.
«Estem veient que, durant el maig, van començar a disminuir les primeres visites als serveis d’oncologia per part dels pacients. Molts (per exemple, els que es van notar un bony al cos) no han demanat atenció mèdica per por del contagi. I aquests primers diagnòstics no s’han produït», explica a EL PERIÓDICO el president de la SEOM, Álvaro Rodríguez-Lescure.
L’Hospital Universitari d’Elx (Alacant), on treballa, aquest mes ha tingut un 27% menys de primeres visites al servei d’oncologia. «¿Quin impacte tindrà això en els pacients? Honestament, encara no ho sabem. El més important és que cal arrencar, buscant les màximes condicions de seguretat per als malalts i els professionals», destaca. La SEOM publicarà ben aviat dades d’un estudi, en què han participat 111 hospitals de tot Espanya i més de 1.500 malalts amb càncer ingressats per la Covid-19 durant el pic de la pandèmia, que ajudarà a conèixer més sobre l’impacte del virus en els pacients oncològics.
Però, fins i tot sense xifres oficials, els experts saben que el sistema habitua de diagnòstic del càncer s’ha «paralitzat» durant aquesta crisi sanitària. «Hi ha hagut pànic entre els malalts perquè determinats símptomes, que en altres ocasions els haguessin empès a consultar al metge, aquesta vegada no els han portat a l’hospital», afirma Rodríguez-Lescure.
També han estat paralitzats els programes de cribratge, això és, de detecció precoç de càncers com el de mama o còlon. En aquest aspecte, aquest expert no creu que això hagi de tenir un impacte en la «supervivència», ja que es tracta de «tumors en una fase molt inicial». «El resultat probablement serà el mateix», creu. «La qüestió està en els diagnòstics que de forma normal s’haurien fet i que no s’han fet –insisteix–. L’any que ve podrem fer estudis comparats i veure quina mortalitat vam tenir al 2019, un any sense la Covid-19, i quina al 2020».
A l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, per exemple, els tractaments de quimioteràpia es van reduir un 50% durant la pandèmia, si bé en aquests moments l’activitat ja s’ha recuperat al 100%. «Sabem que això ha generat una ansietat addicional», certifica el cap d’Oncologia Mèdica del centre, Josep Tabernero. «Ara el més important és accelerar la situació dels pacients que s’havien quedat en les fases de diagnòstic de la malaltia o esperant el tractament inicial quan aquest era la cirurgia», afegeix. El Vall d’Hebron està intentant que, abans de les vacances d’estiu, els malalts pendents d’una operació puguin ser intervinguts.
«En les pitjors setmanes de la Covid-19, hi va haver pacients que van deixar de venir tot i que mai tanquem les portes. Aquelles setmanes, el flux de pacients diagnosticats i de primer diagnòstic va baixar un 50%», explica. Tot i així, Tabernero creu que l’impacte directe de mortalitat per la Covid-19 en pacients oncològics ha sigut més baix que en altres patologies perquè, des de l’inici, els metges van prendre una sèrie de precaucions «molt grans». «Però això és només el que podem mesurar ara –adverteix–. Caldrà mirar l’impacte a llarg termini: la mortalitat d’aquí a un any».